Quan el Sol s’ha amagat darrere del modest puig d’Ossa de la la serra de Collserola, Venus enlluernadora senyoreja el tros del cel que es veu des del balcó. El cel de la ciutat és net, fins i tot s’hi poden distingir algunes estrelles.
Venus imanta la mirada, deixar de mirar-la és sentir l’absència, la pèrdua de quelcom indefinit. T’atrapa. Els raigs de llum que emet semblen les cames d’una aranya. Venus, la brillant, la seguidora del carro del Sol, és una aranya resplendent, freda, metàl·lica. És La babilònica Ishtar, l’Afrodita grega, la Venus romana i també la portadora de llum, Lucifer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!