una entre tants

Quan estudiava Dret i la carrera encara no m’havia desencisat, vaig anar a una xerrada en què hi intervenia en Sebastià Salellas. Era un col·loqui sobre el llibre de David Bassa ‘Operació Garzón’ i, a banda del periodista, hi havia en Salellas, com a advocat dels independentistes detinguts i torturats durant el 92. Salellas va aconseguir portar el cas fins a Estrasburg i el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant l’estat espanyol. Aquell dia, en aquella xerrada, escoltant Sebastià Salellas, vaig pensar “jo de gran vull ser com ell”.

Avui ens ha deixat un lluitador. El Karl Marx català, que l’havíem
anomenat alguna vegada, i no només per les similituds físiques.
Salellas va dedicar la seva vida a fer justícia. No voldria parlar
malament dels advocats, però n’hi ha pocs, d’honrats com ell.

Quan t’assabentes d’una notícia com aquesta i quan, en certa manera, et
toca de prop, sents un buit a la panxa i et quedes en blanc.

Descansi en pau. 

I una abraçada infinita al Lluc, un d’aquells imprescindibles de què parlava en Brecht.