una entre tants

Quan vas a fer el viatge amb la RENFE, has de pregar perquè el camí serà llarg?

Diumenge, 19:50. Agafo el tren a Vilafranca en direcció Sants. El vagó va ple de gent que torna de la platja. Olor a cremes solars i pells enceses suplicant aigua. M?endinso en la lectura que em porta a la revolució sandinista. Fins aquí tot correcte, com un diumenge més de retorn a la ciutat.

A l?altura de Cornellà la cosa comença a tòrcer-se: ens hi estem massa estona. Però quan el tren arrenca de nou respirem alleugerits. Propera parada: l?Hospitalet de Llobregat.

[…]

A l?estació de l?Hospitalet el tren roman aturat durant gairebé tres quarts d?hora. Ara ja quedem pocs al vagó. Una noia de cabells color castanya que llegeix un llibre. Una mare amb una nena d?uns tres anys. Un parell de noies joves, i un altre parell de dones grans. Un matrimoni d?un home i una dona. I algú més.

A mesura que passen els minuts, creix la indignació. A la porta del vagó les noies fumen mentre reneguen de la Renfe. Tothom escup renecs. I no és per a menys. En cap moment, en cap!, ningú es digna a explicar-nos què és el que passa, perquè no arrenca el tren. El marit ha sortit a buscar el maquinista, vol explicacions. Arriba escortat per dos homes de seguretat que també pugen al vagó. Un moment després, es tanquen les portes i avancem.

Han passat tres quarts d?hora. Alguna explicació? I ca! Això ja seria massa. Això només passa als països normals.

Se’ns pixen a sobre i diuen que plou. Però l?aventura no s?acaba aquí. No passen ni dos minuts que ens tornem a aturar. Enmig de les estacions de l?Hospitalet i Sants. Estic convençuda que no és casualitat: pugen els de seguretat i, moments més tard, ens trobem enmig de dues estacions, sense possibilitat d?obrir les portes (estan bloquejades) i amb dues porres vigilant que ningú s?esvaloti més del compte. Passen uns vint minuts i el tren torna a moure?s. Ja no hi ha més incidències. A Sants, l?andana és plena a vessar. Demano que em tornin el bitllet i surto a encendre?m una cigarreta.

Finalment, fico les claus al pany i entro a casa. Una hora i quart més tard del que hi ha hauria d?haver arribat. Estic fastiguejada. Em fico sota la dutxa i després encenc l?ordinador.