L’espaÑol del bus 15
Deixa un comentari10.07 del matí d’ahir.
Amb presses, agafo el 15 per anar a una roda de premsa. El bus està força ple. Hi descobreixo un nou personatge, un revisor d’autobusos, que controla que tothom validi el bitllet (encara no l’havia vist mai).
[…]
Unes parades més enllà, puja una dona d’avançada edat. Va una mica perduda, així que es dirigeix cap al revisor a demanar-li ajuda, el qual li respon amb una veu forta i potent, perquè tothom el senti.
Al cap d’una estona, la conversa va, més o menys, així:
– Bueno, yo nací en Aragón pero como vine aquí de niña, me siento catalana.
– ¿QuÉ? Catalana?!? Qué va a ser usted catalana, hombreeeee!!! Usted es espaÑola! Como yo! Yo no soy ni catalán ni basco, yo soy ESPAÑOL!
I ho repeteix un parell de vegades. Me’l miro mig sorpresa mig somrient, em fot entre pena i encara més fàstic.
La doneta, pobra, no sap com reaccionar, i li repeteix que ella no és espanyola, però aquell home crida molt i fa dos com ella.
La cosa encara ha de tornar-se més surrealista, perquè de cop, un home de 87 anys (ho diu ell), des del seu seient, li replica:
– Doncs vagi-se’n a Espanya! Tan malament no deu estar aquí, si s’hi ha quedat a treballar…
Comencen a discutir. Que si tú qué dices, que si torna-te’n a Espanya, que si yo soy de España, de Europa i del mundo, que si tú qué sabes lo que yo sé, … Aleshores, l’home gran té una sortida totalment fora de to:
– Ui, sí, vostè és molt intel·ligent, per això treballa en un bus.
És quan un altre els diu que ho deixin córrer. I ho fan.
No m’ha semblat bé que l’home gran hagi tingut una sortida tan classista i prejuiciosa, però en realitat això és el de menys.
El que és patètic i vergonyós és que els usuaris del transport públic metropolità de Barcelona haguem d’aguantar un personatge com aquest revisor. Està fent un servei públic, i les seves opinions ideològiques no ens interessen el més mínim.
El seu comentari, amb veu forta, va ser pura provocació. Va tenir sort que només fos un qui hi caigués, perquè s’estava guanyant un bon xec d’hòsties.
quina vida mes interesant tenen les exiliades a sants, a mi personalment m’apasionen aquest tipus de frec a frec allà on els sento i no puc deixar de posar-hi l’orella, aixi doncs la propera vegada no dubtis de compartir-ho amb nosaltres.
Les opinions d’aquest "senyor" revisor són fomentades cada dia per un munt de mitjans de comunicació que tenim el goig de fruir en aquest racó del punyetero mapa d’Espanya. Tenir un estat i un exercit al darrere imprimeix caràcter!
Són els mateixos que rondinen de la immigració: quins sants pebrots!!