una entre tants

Pròleg

Això de no tenir internet al pis em porta a actualitzar amb retard i a tenir uns quants mails pendents de resposta. Ahir ja hauria d’haver penjat el post, però fins ara no he pogut aprofitar-me de cap wifi! I què volia explicar? Doncs l’aventura i la paciència d’un viatge de quatre hores. A l’altra punta del país? No, no, de Barcelona a Vilafranca.

Mira que darrerament agafo poc el tren, però és igual, dia que l’agafo dia que hi ha problemes a la Renfe. Casualitat? Mala sort? No, simplement la Renfe mai funciona bé.

A les 13.00 baixo les escales d’Arc de Triomf per tornar cap a casa. Encara queda un quart perquè arribi el tren, però al carrer fa fred i el vent no em deixa fumar tranquila, així que baixo disposada a llegir unes quantes pàgines del llibre de butxaca.

Per megafonia no paren de dir que, “per causes alienes al servei de rodalies” (això que quedi clar, la culpa no és nostra), s’ha aturat la circulació de trens de les línies 3, 4 i 7. “Merda, ja hi som!”. La veu omnipresent s’explica malament, i no acabo d’entendre si el meu tren passarà o no, així que decideixo anar cap a Sants, que no sembles estar tan aïllada. Allà es va acumulant la gent i, de tan en tan, passen trens en direcció a L’Hospitalet i Molins. No acabo d’entendre perquè no en pot passar un que arribi fins al final de la línia, si el problema era més al nord. Em menjo una poma i vaig llegint. Ara dreta, ara m’assec, ara passejo per l’andana… Ha passat una hora i mitja i tot continua igual.

Em sona el mòbil. El Jordi em diu que per TV3 asseguren que encara es trigarà una hora més en restablir el servei. Per què ho saben els de TV3 i els qui som a l’andana no en tenim ni idea? Decideixo sortir a veure la llum del sol. Primer em dirigeixo a Atenció al client perquè em donin un altre bitllet, aquest l’he validat però no m’ha servit per a res. Mentre sóc a la cua, algú diu que la línia ja s’ha restablert (“Si ja ho sabia jo, només havies de marxar perquè tot s’arreglés!”), així que tooooooooooorno a baixar. Efectivament, les pantalles informatives ja tornen a anunciar circulació de trens. Amb tot això, ja són les 15.00.

A la pantalla, però, el proper tren cap a Vilafranca/St Vicenç no s’anuncia fins a les 15.55. Collons! No me n’acabo de fiar, però no vull quedar-me una hora més per comprovar si és veritat.

Torno a la superfície i em beneficio de la devolució express. Surto al carrer a fer quatre calades de fum. Tinc gana, així que vaig a comprar-me un entrepà. Justament avui, no duc gaire diners a sobre. A les 15.20 aproximadament, mentre endrapo i bec, escolto: “Sant Vicenç de Calders, Via 7, per Molins de Rei”. Ho sabia, malparits! Però ja estic resignada, i no penso sortir corrents. Amb tranquil·litat acabo l’entrepà, vaig als lavabos, surto a fer un altre cigarro, i vaig a la llibreria a buscar alguna altra cosa per llegir.

Finalment, a les 17.00 arribo a casa.

Això sí, ja tenim AVE.