La meva tomaquera [capítol 2]
Deixa un comentariFa poc més d’una setmana que em van regalar la tomaquera. Hi havia dipositat moltes esperances, era la primera vegada que tenia una planta-barra-hortalissa al meu càrrec, i em feia il·lusió tenir-hi cura fins que es fés ben gran.
No sé si a la fotografia s’aprecia, però li he hagut d’arrencar unes quantes fulles. Es va posar malalta, i la meva germana, que també és biòloga i la meva companya de pis (per ordre cronològic), em va recomanar que el millor que podia fer era amputar-li totes les fulles malferides perquè la cangrena no s’estengués.
El primer ésser viu que tinc al meu càrrec i gairebé se’m mor a la setmana i mitja! A veure si ara revifa.
La meva germana, en aquest cas com a companya de pis, és l’encarregada de regar la tomaquera el cap de setmana, quan jo no hi sóc. L’estarà enverinant?
jajajaja… pobre Ester, com et passes! xD
Aquí a les maries en diem tomaqueres perquè fan una pudor similar. Però veig que aquesta és de les que fa tomàquets!
aiaiai 😉