una entre tants

El Dani és negre. Bé, de fet la seva pell és de color de xocolata amb un 65% de cacau. M’empipa quan sento gent al meu voltant que s’hi refereix amb eufemismes com “negret” (un negre petit?), “morenet” (sempre diminutiu, no fos cas que semblés que ho dius amb mala intenció) o “noi de color” (de quin, exactament?).

El Dani és català. Va arribar al país quan era petit, adoptat per una parella penedesenca, i s’ha educat com tu i com jo.

[…]

‘
El Dani és moltes més coses. És simpàtic, intel·ligent, rialler, amable, tendre, guapo, llest, …

Ahir a la nit, tornàvem a la plaça després de sopar quan em va comentar que trauria el cotxe d’allà per no molestar. Un segon després, un home rabassut li etzibà:

– Oye, ya podrías sacar el coche de ahí, no? Que no ves que si no la gente no puede salir?

El Dani, amb aquella tranquil·litat que el caracteritza, sense perdre la paciència ni el somriure, respongué:

– Hmmm M’ho podria dir en català, també.

– Ugh auht ptsa …

Aquell senyor era del poble i catalano-parlant, però s’havia dirigit al Dani en castellà per un sol motiu. Perquè és negre.

El Dani diu que li passa sovint. Ho diu amb resignació, però no es resigna pas: cada volta que algú farcit de prejudicis li parla en castellà, ell respon el mateix, amb la mateixa serenor. Perquè és català.