Diàlegs
Deixa un comentari
– Així com?
– Així… així com ets tu!
(Cara d?indignada)
_______________________________________________________________
– Ja comença a fer calor, eh?
– Sí…
…
– Què, a dinar, ja?
– Sí, ja toca… hehe (somriure diplomàtic)
…
(Clinc! 3er pis)
– Bé, jo baixo aquí. Au, bon profit!
– Gràcies, igualment!
(Típica conversa d?ascensor)
_______________________________________________________________
– Un cafè amb gel, si us plau.
– ¿Con leche?
– No, amb gel.
– …
– Hielo. Café con hielo.
(Ho apunta a la llibreta i marxa. M?irrito)
_______________________________________________________________
– Me?n vaig. Adéu!
– Ei, on vas?
– Surto.
– Amb qui?
– Ai, amb qui vols que sigui? Amb els de sempre!
– I on aneu?
– Hosti, mama! No sé, a prendre alguna cosa.
– Però agafareu el cotxe?
– Que no… tranquil?la!
– I a quina hora tornaràs?
– Collons! Doncs no ho sé, quan em cansi!
– No tornis tard, que demà has d?estudiar. D?aquí res estàs d?exàmens!
– Uf! Santa paciència! Au, vinga, marxo que ja faig tard! Adéu!
(Diàleg des del rebedor de casa, amb la porta mig oberta, i a cops de crit, amb una mare patidora de mena)
_______________________________________________________________
– Ei, em deixes els apunts de Processal?
– No.
– Per què?
– Perquè et passes les hores de classe al bar, ves!
– Ah…
(Cara d?idiota perduda)
_______________________________________________________________
Entro a casa tan silenciosament com puc…
– Ja era hora! [Collons! Quin ensurt!] Sort que no havies de tornar tard!
– Ai, tampoc és tan tard!
– Oh, que no… Demà no et llevaràs!
– Que sí… Ufff! Bé, me?n vaig al llit. Bona nit.
(Diàleg des de la porta de l?habitació dels pares, a les fosques, i a cops de xiuxiueigs, amb una mare patidora de mena; i amb l?oïda molt fina).
_______________________________________________________________
– Perdone, ¿le importaría dar la clase en castellano?
– Claro, faltaría más. Algú té algun problema? (Bé, això en el cas que el/la professor/a es digni a demanar l?opinió de l?alumnat).
A partir d?aquí poden passar dues coses, però el resultat ve a ser el mateix:
a) Ningú diu res, i amb prou feines se sent un xiuxiueig. Així que la classe continua en castellà.
b) Que algú digui ?Sí, a mi no em sembla bé?, la qual cosa pot propiciar que la resta de la classe el/la tracti d?intolerant i insolidari. Així que, per ?solidaritat? (quina gràcia, oi?), la classe continua en castellà.
(Típica situació ? per desgràcia ? a les aules de les universitats catalanes. Ja no faig cap cara…)
– què penses?
– en res
– m’estimes?
– i és clar que t’estimo. Què et passa???
(i ell fa aquella cara de "i ara que he fet??)