una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Diàlegs

Deixa un comentari
Una tria aleatòria d?aquelles converses que en diríem típiques o freqüents… si més no, jo les he tingut vàries vegades al llarg de la vida… En podria posar més, però ara només em vénen al cap aquestes:

 

 

– Per què ets així?
– Així com?
– Així… així com ets tu!
(Cara d?indignada)
_______________________________________________________________

– Ja comença a fer calor, eh?
– Sí…

– Què, a dinar, ja?
– Sí, ja toca… hehe (somriure diplomàtic)

(Clinc! 3er pis)
– Bé, jo baixo aquí. Au, bon profit!
– Gràcies, igualment!
(Típica conversa d?ascensor)
_______________________________________________________________

– Un cafè amb gel, si us plau.
– ¿Con leche?
– No, amb gel.
– …
– Hielo. Café con hielo.
(Ho apunta a la llibreta i marxa. M?irrito)
_______________________________________________________________

– Me?n vaig. Adéu!
– Ei, on vas?
– Surto.
– Amb qui?
– Ai, amb qui vols que sigui? Amb els de sempre!
– I on aneu?
– Hosti, mama! No sé, a prendre alguna cosa.
– Però agafareu el cotxe?
– Que no… tranquil?la!
– I a quina hora tornaràs?
– Collons! Doncs no ho sé, quan em cansi!
– No tornis tard, que demà has d?estudiar. D?aquí res estàs d?exàmens!
– Uf! Santa paciència! Au, vinga, marxo que ja faig tard! Adéu!
(Diàleg des del rebedor de casa, amb la porta mig oberta, i a cops de crit, amb una mare patidora de mena)
_______________________________________________________________

– Ei, em deixes els apunts de Processal?
– No.
– Per què?
– Perquè et passes les hores de classe al bar, ves!
– Ah…
(Cara d?idiota perduda)
_______________________________________________________________

Entro a casa tan silenciosament com puc…
– Ja era hora! [Collons! Quin ensurt!] Sort que no havies de tornar tard!
– Ai, tampoc és tan tard!
– Oh, que no… Demà no et llevaràs!
– Que sí… Ufff! Bé, me?n vaig al llit. Bona nit.
(Diàleg des de la porta de l?habitació dels pares, a les fosques, i a cops de xiuxiueigs, amb una mare patidora de mena; i amb l?oïda molt fina).
_______________________________________________________________

– Perdone, ¿le importaría dar la clase en castellano?
– Claro, faltaría más. Algú té algun problema? (Bé, això en el cas que el/la professor/a es digni a demanar l?opinió de l?alumnat).
A partir d?aquí poden passar dues coses, però el resultat ve a ser el mateix:
a) Ningú diu res, i amb prou feines se sent un xiuxiueig. Així que la classe continua en castellà.
b) Que algú digui ?Sí, a mi no em sembla bé?, la qual cosa pot propiciar que la resta de la classe el/la tracti d?intolerant i insolidari. Així que, per ?solidaritat? (quina gràcia, oi?), la classe continua en castellà.
(Típica situació ? per desgràcia ? a les aules de les universitats catalanes. Ja no faig cap cara…)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 11 de febrer de 2007 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.