una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Ara ve Nadal

Deixa un comentari

Aquesta setmana vaig de bòlit. Em passo el dia tancada en dos metres quadrats muntant vídeos. M’estic quedant sense vista i sense esquena. Vull un llit i un massatge! I a sobre ve Nadal.

[…]
Només tindré dissabte al matí per anar a fer les compres. Ha ha, "les compres". De fet, no en faré gaires. Un regal per tu – seré original? -, el de l’amic invisible/tió de la colla, i un per casa. Sí, aquest any faré un regal comú per tots cinc. (Com si altres anys n’hagués fet gaires, també!). Com que passarem el Nadal "aïllats" a la Pobla de Lillet, compraré algun joc que ens distregui les estones.

Aquests dies tindré els sentiments dividits. Una part de mi no vol anar a passar el Nadal allà, i ser lluny de tu i haver de renunciar a sortir de festa tres dies seguits. Una altra part de mi té ganes de passejar per la Pobla – que nevi, que nevi! – i tornar-me a barallar amb mons germans, que últimament coincidim tan poc, que ni això fem!

El meu avi em dirà que cada cop el vaig a veure menys sovint, i li diré que vaig enfeinada. Me germana m’explicarà històries de les seves, que si la feina, que si un ex per aquí i una vella amiga per allà, i li diré que no s’amoïni tant per les coses, que a la vida s’ha de ser feliç. Mon germà em tocarà el que no sona fins que em cabregi i foti quatre crits, i als cinc minuts tornarem a riure (al·lot, "això és es colmo!"). Som com canalla. El meu avi em preguntarà on treballo ara i, cridant – perquè és sord com una tàpia – li explicaré. A mitges. Perquè la cosa és tan precària que encara em dirà que sóc tonta, tenint dues carreres com tinc.

Admetré que mai guanyaré el meu avi al dòmino ni al 7 i mig. Li demanaré a me mare que m’escalfi les mans, ella que mai té fred. Compartiré el diari amb mon pare. Farem fotos del poble, que és molt maco – que nevi, que nevi! -, i ens donarem els regals en mà, perquè l’avi va llençar el tió al foc un dia que ens vam fer grans.

I així passarem les estones. És per això que vull comprar algun joc, que els vespres a la Pobla són freds i no ve de gust sortir gaire. Alguna recomanació?

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 20 de desembre de 2007 per Bel Zaballa

  1. Jocs de taule en trobaràs en aquella botiga màgica de Barcelona on hi babejo cada volta que passem per davant. Saps on et vull dir? Prop del Nature aquell.
    Ja veig que l’any que ve em tocara anar a la Pobla de Lillet, quin remei!

    :@

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.