una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Aparteu les criatures

Deixa un comentari

Vinc de matricular-me a l’autoescola. Alguns diran "ja era hora, nena!"; d’altres, que mai és tard, i sé d’algú que em recordarà el títol del llibre de Justo de la Cueva: "Esos asesinos que impunemente matan cada día a miles de personas: los automóviles".

I hi estic d’acord:

M’indigna que cada dia es facin cotxes més potents quan els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort d’aquesta societat. Em cabreja que els cotxes ecològics siguin els més cars, quan som conscients que la contaminació acabarà destruint el planeta.

El cas és que he decidit treure’m el carnet per qüestions de feina, bàsicament. I si mai em converteixo en aquesta mena de gent, com la majoria dels meus amics, que agafen el cotxe per anar al lavabo, claveu-me un parell de bufetades, si us plau.

De moment he deixat anar més de 200 euros, i això només és el principi: la matrícula. Ara "només" falta el preu de l’examen teòric, el preu de cada pràctica i el preu de l’examen pràctic. Sense comptar l’assegurança del cotxe. Començo a deprimir-me.

Per cert, que he demanat els llibres en català i només fullejant un parell de pàgines he ensopegat amb vàries faltes d’ortografia i sintaxi… Ploro?

Bé, com se sol dir en aquests casos, ja avisaré quan comenci les pràctiques perquè us mantingueu en lloc segur i aparteu les criatures.

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 22 d'octubre de 2007 per Bel Zaballa

  1. Ànims i molta sort!

    Jo vaig treure’m el carnet a Barcelona i vaig acabar gastant-me un munt de diners… També me l’he tret de gran, amb 28 anys, quan m’ho he pogut pagar… 

    No entenc com la gent pot pagar-ho!

    Atenció si vols fer l’exàmen en català!! El primer cop que vaig fer-lo no vaig dir-ho en entrar i van tardar 20 minuts a entregar-me un exàmen en català. Després van recollir els exàmens de tothom igual i no em van donar més temps. No vaig poder acabar-lo… La segona vegada ja ho vaig repetir unes quantes vegades a tothom i ja me’l van buscar amb temps. Vaig aprovar!

    De les 50 persones que ens examinavem era l’única que el feia en català!

    Així va el país…

  2. Jo vaig fer l’examen en català i no vaig tenir cap problema. Sempre poden passar, coses com la que explica aquest noi, però vaja, que no t’estressessis abans d’hora, nina! Que bé, que bé…ja podré fer-te de copi!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.