una entre tants

Dos anys sense gaire temps per respirar. Aquesta gentussa de la foto, i molts d’altres que no hi surten, són les persones amb qui més hores he passat, i amb diferència, en els darrers 24 mesos. Fent treballs, reportatges, programes, i cafès, cigarretes i comentaris de tot tipus. Sopars pocs, que sempre he trobat excuses per no emborratxar-me amb vosaltres.

Ja estan fets els darrers exàmens de la carrera. Alguns ens veiem la setmana que ve per agafar l’avió. Altres no sé quan ens tornarem a veure. S’ha acabat la vida d’estudiant. Sí, de fet, ja tocava!

Bon viatge i feliç estada, que diuen.

[amb permís del Cesk, furto un pedaç de cançó del proper disc]
“En el camí cap a nosaltres,
no hi ha més lloc del que tracem,
no hi ha més món del que volem.
En el camí cap a nosaltres,
el somriure serà l’arma,
el nord, el lloc,
la barricada”.

Propera parada: El camí cap a nosaltres. Tecles a punt!

Foto: els de taller de tele dels matins, amb l’Eduard Boet.