Primera parada: Primavera Sound

1. Demostrat. La teva modernitat es mesura per la mida de les teves ulleres. Com més grans, més “guai” ets, i com més estrambòtic vagis vestit, també. Encara que al meu poble, si passegessis així pel carrer, t’apedregarien.

Més coses:


2. Al Primavera Sound hi ha moltíssima gent, però la sort és que
l’espai és tan gran que pots gaudir dels concerts sense haver de ser
enmig de les aglomeracions. I per a mi, que cada cop intento evitar més
tanta massa corporal en tants pocs metres quadrats, és d’agrair.

3. Al festival hi pots descobrir grups com ara Herman Dune, un dels que més em va agradar i que em permeto recomanar a qui encara no l’hagi escoltat.

4. Pots menjar-hi malament sense sentir-te culpable. Ara un frankfurt,
després unes patates fregides i de postres, una crêpe de xocolata.

5. Pots tenir la sort que l’amic d’un amic d’una amiga et deixi passar
al backstage d’un escenari, beure-hi cervesa de franc i, de retruc,
veure a tres passes un Jarvis Cocker excèntric passejant-se amb un bastó aristocràtic.

6. Pots gaudir dels Kitty, Daisy & Lewis en directe, després de mesos ballant-los per casa, i comprovar que la bona música no passa mai de moda.

7. Quina millor manera que marxar del recinte després d’un concertàs de gairebé dues hores d’un Neil Young
esplèndid, amb una veu que ja voldrien molts que tot just comencen i
amb un domini de la guitarra envejable? Una llegenda viva que donarà
guerra durant uns quants anys més.

Un pensament a “Primera parada: Primavera Sound

  1. Laia

    els pantalons curts de xandall dels anys 70 que sempre combinen molt bé amb una camisa de manigacurta del pal “arreglao pero informal”  (jijiji). Te’n recordes?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*