Els sobiranistes estan convençuts que l’estat català serà millor que l’espanyol: menys corrupte, més eficient, més orientat a la creació de riquesa, més tolerant culturalment, més pro-europeu i més solidari. Ho creuen de bona fe, i amb tanta fe que no veuen necessari demanar-se el com i el perquè. Crec que això és un error
Us proposo d’analitzar el pacte CiU-ERC des d’una perspectiva socioeconòmica global que vagi més enllà del soroll que provoca en l’ara i aquí de Catalunya. Proposo de veure’l com un pacte que transcendeix les divisions tradicionals entre els sectors socials que fins ara s’identificaven amb la dreta i l’esquerra. Petit empresariat, autònoms i molts professionals
Per bé o per mal, aquestes eleccions no han refrendat el projecte de lideratge unipersonal del president Mas. Probablement, no és culpa seva o de res que ell hagi fet. És que el país és així i, com tot a la vida, s’ha d’assumir. En canvi, sí que han refrendat el gir sobiranista de la
Hauríem de començar a rumiar sobre com s’han d’organitzar les vagues en l’era post-industrial. Bé, ja m’he posat d’acord amb la meva “empresa” per fer “vaga” avui. A RRHH fins m’han hagut d’ajudar amb els aplicatius. Compto que a final de mes cobraré cosa del 95% del sou normal; no cal dramatitzar. Sóc un privilegiat
Aquest manifest d’intel·lectuals que ha agafat tanta volada no té res d’estrany. Aprofito l’ocasió per reproduir un text que vaig escriure fa uns deu anys i que és encara ben vigent: El 08/01/1984 el diari El País publicava un escrit de Juan Luis Cebrián, el seu director, titulat “Cataluña vista desde el resto de España”.
M’agradaria que els economistes especialitzats en comptabilitat sobirana m’ajudessin a aclarir aquesta qüestió. Tinc la impressió que el debat independentista planteja el tema de l’adscripció de la hipotètica República de Catalunya a la Unió Europea en uns termes més romàntics que no racionals. Està clar que els catalans ens sentim molt europeus, potser més europeus
Polititzar la justícia i judicialitzar la política són pràctiques clàssiques de l’extrema dreta segons estigui, respectivament, al govern o a l’oposició. No cal buscar-hi grans fonamentacions filosòfiques. És una pràctica, no una ideologia concreta. L’extrema dreta no té altre principi que l’odi pel poble (per això els anglosaxons anomenen el seu discurs, encertadament, “hate”). No
He parlat amb uns quants catalans que se senten espanyols i que volen votar a favor de la independència. No cal que repeteixi els seus raonaments, perquè no són en essència gaire diferents dels que no se’n senten tant o gens. Sí que hi ha una diferència, però, en una cosa, i és important. No
En política internacional, és tradició i norma considerar els governs dels estats com a únics interlocutors vàlids, amb la qual cosa mandataris i diplomàtics per sistema s’abstenen d’opinar i encara més d’intervenir en conflictes polítics, sindicals i territorials dels estats amb qui tracten. La Unio Europea està intentant mantenir aquesta postura en relació al conflicte
Aquestes properes eleccions són molt més que un nou capítol en el conflicte Catalunya-Espanya. Els seus resultats seran un indicador de com poden funcionar les democràcies del futur, i especialment de quina manera internet està reconfigurant el que enteníem fins ara com a esfera pública. És lògic: les democràcies modernes s’han sustentat en el que
En Miquel Roca i Junyent va fer un article ahir a la Vanguardia queixant-se d’això que el ministre Margallo (tot un diplomatic, oi?) ha dit sobre que tots els nacionalistes son nazis. L’article no es gran cosa i tampoc no ho pretenia ser: es basicament emocional. Pero sí que m’han semblat interessants els comentaris dels
Per ètica professional, crec que em correspon mullar-me sobe el tema de l’estatus de la llengua castellana en una Catalunya independent. Per bé que això de l’estat català no serà demà en el millor dels casos, aquest és un tema que cal abordar. Els principals líders catalans ja s’han pronunciat i en sentit positiu, tal
M’agradaria que algú m’expliqués si m’equivoco en això; perquè no sóc un expert i faig el que puc amb el que llegeixo. De què va la crisi? Quan ens diuen que els estats europeus estan endeutats de mitjana fins al 80% del seu PIB, el Japó el 200% (i els EUA ara mateix no ho