modesta opinió

M’agradaria que algú m’expliqués si m’equivoco en això; perquè no sóc un expert i faig el que puc amb el que llegeixo. De què va la crisi? Quan ens diuen que els estats europeus estan endeutats de mitjana fins al 80% del seu PIB, el Japó el 200% (i els EUA ara mateix no ho sé), com s’entén això? El poc Marx que he llegit explica d’una manera força senzilla i entenedora en què consisteixen aquestes crisis típiques del capitalisme. Els components típìcs d’aquestes crisis són la sobreproducció i la sobreacumulació de capital. La sobreproducció fa caure els preus i l’anticipació de benefici; el capital per si sol no serveix de res si no circula; però no sap on ficar-se.

Per tant, el que ha passat és que els estats capitalistes han anat absorvint l’excedent de capital que creava el sistema… i així li han donat una sortida… fins que han arribat al límit. Hi ha hagut una crisi de confiança i el capital ja no sap on ficar-se. Tant és així que hi ha gent que inverteix en bons negatius: paga perquè li guardin els diners. Ara sóc als Estats Units per unes setmanes, i llegeixo que un gran fons de pensions ha estat seient sobre milers de milions de dòlars des del 2008 sense saber on invertir-los. Si no ho fan en els propers mesos, hauran de tancar el negoci i tornar els diners als impositors.

Per tant, el que està passant és que s’està arribant als topalls de productivitat del capitalisme. I d’això se surt destruint capital (és a dir, arruinant molta gent i sovint destruint i matant en guerres i tot plegat) o desenvolupant noves formes de producció, en el fons, una revolució (tranquil·la o no). Bé, fins ara s’han trobat d’altres solucions: la colonització, els salts tecnològics, l’obertura de nous mercats, la globalització. Però és creïble que ara es trobarà una sortida? Jo crec que no. Jo crec que ens hauríem de seure i trencar-nos la closca per desenvolupar noves formes de producció i intercanvi. No sé quines. Intueixo que internet hi haurà de jugar un paper clau. Però el repte està servit.