Conec persones d’origen espanyol que tenen aquest dolor, i que estimen Catalunya, però no tinc gens clar que votin a favor d’un estat català, pel que diuen veig que comencen a posar-hi escuses i incovenients
modesta opinió
Bloc de jpujolar
He parlat amb uns quants catalans que se senten espanyols i que volen votar a favor de la independència. No cal que repeteixi els seus raonaments, perquè no són en essència gaire diferents dels que no se’n senten tant o gens.
Sí que hi ha una diferència, però, en una cosa, i és important. No només estan enfadats i indignats amb els successius governs espanyols. No només se senten com uns imbècils que paguen impostos que no serveixen per millorar els serveis públics ni per millorar les infrastructures. No només són incapaços d’entendre els repetits atacs a la llengua catalana. No només se senten insultats pels polítics i la premsa espanyola.
No només això: també senten una tristesa, vergonya i ràbia que és més pròpia d’ells, més pròpia d’algú que se sent traït, d’alguna manera, pels seus. És un dolor que sovint es nota en una brillantor que salta als ulls. I és un dolor que es viu força en silenci.
Jo crec que és important que tots entenguem aquest patiment, el reconeixem i l’acollim. Segurament convindria donar espai a aquesta gent perquè la seva veu se sentís més clara, la veiessin també representada en l’espai públic i poguessin compartir el dol entre ells i elles.
Al capdavall, en una nació, tots ens hem d’ajudar, i el que passa tampoc no és culpa seva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!