Traducció de fragment de Bryson, Bill (2013) One Summer. America 1927. Londres: Random House. Pp. 441-444. www.billbryson.co.uk Les pel·lícules parlades foren la salvació de Hollywood, però una salvació que comportà un cost molt considerable -en ansietat per a estrelles i productors, en nous costos d’equipament per a estudis i sales de cinema, en pèrdues de
M’he resistit durant molt de temps a l’evidència. Era molt còmode mantenir un esquema del món en què jo estava entre els bons i gent com Le Pen, Rajoy o Trump eren els dolents. Ho vulguem acceptar o no, ells ara són l’esquerra. I nosaltres, els progres, els il·lustrats , la “gent maca”, som els
Hauríem de començar a rumiar sobre com s’han d’organitzar les vagues en l’era post-industrial. Bé, ja m’he posat d’acord amb la meva “empresa” per fer “vaga” avui. A RRHH fins m’han hagut d’ajudar amb els aplicatius. Compto que a final de mes cobraré cosa del 95% del sou normal; no cal dramatitzar. Sóc un privilegiat
Polititzar la justícia i judicialitzar la política són pràctiques clàssiques de l’extrema dreta segons estigui, respectivament, al govern o a l’oposició. No cal buscar-hi grans fonamentacions filosòfiques. És una pràctica, no una ideologia concreta. L’extrema dreta no té altre principi que l’odi pel poble (per això els anglosaxons anomenen el seu discurs, encertadament, “hate”). No
En Miquel Roca i Junyent va fer un article ahir a la Vanguardia queixant-se d’això que el ministre Margallo (tot un diplomatic, oi?) ha dit sobre que tots els nacionalistes son nazis. L’article no es gran cosa i tampoc no ho pretenia ser: es basicament emocional. Pero sí que m’han semblat interessants els comentaris dels