España quiere expulsar a Cataluña, económicamente hablando, pero no quiere asumir las consecuencias políticas que esto conlleva. En este artículo propongo analizar el conflicto Cataluña-España con una mirada de economía política. Cataluña fue “la fábrica de España” mientras la oligarquía castellana se aferraba al control del estado. Ahora los españoles quieren fabricar y vender también.
Historically the powers that be (and have been) in Europe have paid little attention to developments in Barcelona or in Catalonia as a whole. I wish to argue that this is a mistake, as politics and conflict in Catalonia usually hail important social changes at an European scale. As Catalans now move to reconsider their relationship with
Diu la llegenda que el PSC està dividit entre el sector catalanista i el sector… bé, quin eufemisme buscarem? El sector… “metropolità”? Dels “capitans”? “PSOE”? És igual. No cal buscar el terme exacte; perquè tampoc no serveix per entendre res. És un error, que significa un punt menys a l’examen. Aquest article va d’això. Vull
Els sobiranistes estan convençuts que l’estat català serà millor que l’espanyol: menys corrupte, més eficient, més orientat a la creació de riquesa, més tolerant culturalment, més pro-europeu i més solidari. Ho creuen de bona fe, i amb tanta fe que no veuen necessari demanar-se el com i el perquè. Crec que això és un error
Us proposo d’analitzar el pacte CiU-ERC des d’una perspectiva socioeconòmica global que vagi més enllà del soroll que provoca en l’ara i aquí de Catalunya. Proposo de veure’l com un pacte que transcendeix les divisions tradicionals entre els sectors socials que fins ara s’identificaven amb la dreta i l’esquerra. Petit empresariat, autònoms i molts professionals
Per bé o per mal, aquestes eleccions no han refrendat el projecte de lideratge unipersonal del president Mas. Probablement, no és culpa seva o de res que ell hagi fet. És que el país és així i, com tot a la vida, s’ha d’assumir. En canvi, sí que han refrendat el gir sobiranista de la
Aquest manifest d’intel·lectuals que ha agafat tanta volada no té res d’estrany. Aprofito l’ocasió per reproduir un text que vaig escriure fa uns deu anys i que és encara ben vigent: El 08/01/1984 el diari El País publicava un escrit de Juan Luis Cebrián, el seu director, titulat “Cataluña vista desde el resto de España”.
M’agradaria que els economistes especialitzats en comptabilitat sobirana m’ajudessin a aclarir aquesta qüestió. Tinc la impressió que el debat independentista planteja el tema de l’adscripció de la hipotètica República de Catalunya a la Unió Europea en uns termes més romàntics que no racionals. Està clar que els catalans ens sentim molt europeus, potser més europeus
En política internacional, és tradició i norma considerar els governs dels estats com a únics interlocutors vàlids, amb la qual cosa mandataris i diplomàtics per sistema s’abstenen d’opinar i encara més d’intervenir en conflictes polítics, sindicals i territorials dels estats amb qui tracten. La Unio Europea està intentant mantenir aquesta postura en relació al conflicte
Aquestes properes eleccions són molt més que un nou capítol en el conflicte Catalunya-Espanya. Els seus resultats seran un indicador de com poden funcionar les democràcies del futur, i especialment de quina manera internet està reconfigurant el que enteníem fins ara com a esfera pública. És lògic: les democràcies modernes s’han sustentat en el que