Recopilant material per a la biografia de Carles Garcia Solé (Barcelona, 1949) que estic preparant conjuntament amb Pau Juvillà, hem trobat aqueixa entrevista que li va fer Josep Maria Cervelló per a la revista LLuita, portaveu d’Independentistes dels Països Catalans, al número 120-121, corresponent a l’abril del 1986, que va titular així: “Els punts de
Avui fa dotze anys que vaig donar-me de baixa d’ERC, després d’haver-hi militat divuit, amb un escrit que vaig titular “Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat“, que trobo -dissortadament- vigent en allò substancial, i que vull completar i actualitzar. He observat que ni en els actes commemoratius del 90è aniversari de la fundació
Ahir, Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar a Nació Digital, aqueix article punyent “De banderes, himnes i visques“, que comparteixo plenament i al qual vull afegir unes notes de collita pròpia: “La commemoració dels 90 anys del 14 d’abril ha tornat a deixar al descobert la complexitat enorme que traspua la consciència nacional de tants compatriotes, alguns
L’any 1979, després de l’experiència de la campanya del Comitè Català contra la Constitució Espanyola (relativament reeixida per a l’independentisme malgrat que el resultat del referèndum sobre la Constitució espanyola del 6 de desembre del 1978 fou favorable als partits constitucionalistes i autonomistes), un col·lectiu en el qual participaven antics militants del Front d’Alliberament de
Arran de la controvèrsia suscita a França al voltant de l’islamo-gauchisme, els qui se’n senten interpelats recorren en defensa pròpia a l’equiparació amb l’animadversió contra el juedo-bolxevisme que es va escampar per part dels addictes a l’ordre establert als anys trenta del segle XX. La jove assagista Eugénie Bastié va publicar abans d’ahir a Le
Ahir, Le Figaro publicava una punyent entrevista al assagista polític i filosòfic Michel Onfray fent balanç de la trajectòria de François Mitterrand (1916-1996), el personatge que més temps ha ocupat la presidència de la República francesa del 1958 ençà (durant dos mandats, 1981-1995). Personalment, encara em costa de creure com un individu amb la seva
Aqueix vespre el periòdic L’Unilateral ha celebrat el cinquè aniversari amb una conversa digital amb Vicent Partal, director de Vilaweb, sobre el periodisme independent als Països Catalans que ha estat una reflexió col·lectiva lúcida i punyent de plena actualitat. Els mitjans esmentats, entre d’altres, tot i ser minoritaris en el món mediàtic nostrat tenen una
Avui s’escau, segons el calendari jueu, el setanta-tresè aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel que de Catalunya estant els amics i solidaris del poble jueu celebrem amb afecte i complicitat. I també, amb reflexions sobre el moment que viu l’estat-nació del poble jueu i les experiències aprofitables per a al causa nacional catalana. En
Reprenc l’article d’ahir d’Andreu Barnils a Vilaweb, “Silenci“, sobre el mètode que han adoptat els grups independentistes parlamentaris en vistes a formar un govern d’aqueix caire a la Generalitat de Catalunya per fer algunes consideracions particulars: Per negociar entre aliats cal discreció, sentit de la responsabilitat i una actitud oberta i honesta. Una altra cosa
Al butlletí del Front Nacional de Catalunya, “Parers”, corresponent al 10 d’abril del 1945, hi apareix un article signat “M. Valls”, titulat “Precisant actituds”, que cal atribuir a Manuel Valls de Gomis (Barcelona, 1914 – Perpinyà, 2002), un personatge rellevant del separatisme català pendent d’estudiar en tota la seva envergadura. Se’n coneixen pocs escrits, aqueix