Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 d'abril de 2021
0 comentaris

Comitè Català d’Oposició a l’Estatut de la Moncloa

L’any 1979, després de l’experiència de la campanya del Comitè Català contra la Constitució Espanyola (relativament reeixida per a l’independentisme malgrat que el resultat del referèndum sobre la Constitució espanyola del 6 de desembre del 1978 fou favorable als partits constitucionalistes i autonomistes), un col·lectiu en el qual participaven antics militants del Front d’Alliberament de Catalunya (FAC) es va constituir en Comitè Català d’Oposició a l’Estatut de la Moncloa amb la finalitat de promoure l’abstenció al referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que s’havia de celebrar el 25 d’octubre del 1979. Aqueix cop, el ressò de la iniciativa independentista fou molt menor, però en bona mesura els arguments són encara vigent.

“Per què l’abstenció.

El vint-i-cinc d’octubre es posa a referèndum les restes d’un Estatut, anomenat de Sau, elaborat “consensuadament” per membres dels partits polítics amb representació parlamentària (dels Gregorio López Raimundo a Gregorio López Rodó). Aquest Estatut, malgrat haver-se tingut en compte, en la redacció original, no sobrepassar en cap moment el sostre de la “Constitució Espanyola”, va ser retallat després a Madrid, quan s’havia assegurat que les aspiracions del text inicial eren mínimes i innegociables.

El resultat de tot aquest procés és el que coneixem amb el nom d’Estatut de la moncloa, un resultat ben pobre que una certa “esquerra” i tota una dreta s’apressen a magnificar, tot demanant-nos el vot afirmatiu amb la pretensió d’oferir l’única alternativa política per Catalunya.

Nosaltres no tant sols rebutgem el contingut d’aquest Estatut, sinó que denunciem també el procés seguit per elaborar-lo i proposem l’abstenció com a forma més correcta d’expressió de vot: la no participació en tot aquest muntatge que es pretén legitimar amb la nostra presència a les urnes.

Som conscient de que cap Estatut negociat amb l’Estat espanuol pot oferir unes possibilitats d’autogovern efectives i pensem d’aquest, en concret que hereda les característiques pròpies de l’Estat que l’imposa i que consisteix només en pura i simple descentralització administrativa, que preveu unes institucions, com la Generalitat, que en seran el braç executor. De cap manera, doncs, la Generalitat significa l’autogovern del poble català.

L’Estatut de la Moncloa es defineix substancialment pel seu no reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles (que inclouria totes les alternatives, fins la independència), pel manteniment de la nostra supeditació nacional al centralaisme espanyol i per reforçar les estructures de l’estat constitucionalment monàrquic, burgés i repressiu. No és res més que (art.1) la norma institucional bàsica per l’organització político-administrativa per part d’una Generalitat que rep els seus poders d ela Constitució espanyuola.

Els partits parlamentaris, el govern Suárez, aquest “ente pre-autonómico” que és la Generalitat provisional, els suposats ajuntaments democràtics (que tant aviat prenen partit en aquest cas) i els grups que controlen els medis de difusió han volgut disfressar això utilitzant tota mena de retòrica triomfalista en la seva campanya i, a la vegada, han volgut fer creure que amb l’aprovació de l’Estatut serà possible de millorar sensiblement les condicions de vida de “tot aquell que viu i treballa a Catalunya”.

Tampoc això últim és veritat. La lectura de l’Estatut demostra que, entre les poques competències que té, la Generalitat no disposa de més poder que el desenvolupament de la legislació bàsica de l’Estat i/o la simple execució en aspectes tant importants, per parlar d’autogovern, com els règims jurídics, miner i energètic (art.11). Que sobre la planificació de l’activitat econòmica, industrial, energia, nuclear, agricultura, ramaderia i comerç interior (art.12) en té la competència exclusiva però estrictament “d’acord amb les bases de l’ordenació d el’activitat econòmica general i política monetària de l’Estat i en els termes que disposen els articles (aquí hi ve un grapat de números) de la Cosntitució”.

A més a més, l’Estatut no reduirà la presència i actuació repressiva de les forces d’ordre públic que seguiran actuant per iniciativa pròpia (art.13 i 14), ni ofereix competències efectives als apartats de justícia (art.18 i 19), Seguretat Social (art. 17), Ràdio i Televisió (art.16) i quan parla de competències a nivell d’ensenyament queda explícit que l’Estat es reserva també el dret de crear escoles i elaborar una política educativa a tots nivells (art.15).

Que quedi ben clar, doncs, que la política de preus seguirà sent fixada des de Madrid, que serà l’Estatuto del Trabajador” qui regularà les relacions laborals (acomiadaments, drets laborals i sindicals, “regulaciones de empleo”, lock-out…) que el pompós Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’actual Audiència Territorial de Barcelona amb un altre nom, que l’institucionalització de l’estat general d’excepció que es realitza amb la “Ley Antiterrorista” i el “Decreto-ley sobre seguridad ciudadana” queda intacta, que l’Estat es reserva tots els drets a l’hora de decidir una política energètica nuclear, a l’hora d’aplicar-la i, també, a l’hora de supervisar les companyies elèctriques que ens construeixen les centrals. El mateix passa, en general, amb tots aquells aspectes i qüestions que incideixen i s’han de tenir en compte quan es parla de condicions i qualitat de vida.

Si a tot això hi afegim que amb l’Estatut es pensa realitzar una definitiva divisió que impedeixi qualsevol formulació o alternativa a nivell de Països Catalans (art.27), és evident el caràcter antipopular d’aquest Estatut i la forma com la classe treballadora i les classes populars catalanes en seguiran sortint perjudicades. És a partir d’aquí que rebutgem l’Estatut, pel seu contingut, per la forma com es planteja i per les perspectives que ofereix, i proposem l’abstenció com a resposta nacional i de classe en el proper referèndum.

Per què el Comitè Català d’Oposició

El Comitè Català d’Oposició a l’Estatut de la Moncloa neix com un intent d’un grup de treballadors i treballadores, independents i revolucionaris catalans, d’oferir al moviment popular d’alliberament nacional i de classe una alternativa de lluita en aquest cas i moment concret. Pensem que aquest moviment popular del que parlem està compromesament desprovist d’alternatives i inclús d’organitzacions que el sàpiguen vertebrar i oferir uns pamtejaments polítics i d’actuació vàlids.

Només cal repassar els últims aconteixments: els fets del Fossar de les Moreres (on molts de nosaltres hi vam participar a nivell d’organització d el’acte fins que ens vam retirar pels plantejaments polítics i pràctics que es feien i que ja anunciaven el final de tot allò que va teenir) o la mateixa campanya que aquestes organitzacions realitzen contra l?’Estatut (nul·la o, en tot cas, mínima).

L’objectivació d’aquesta realitat, juntament amb la valoració que fem de les característiques de combativitat i iniciativa que demostren tots aquells que ens movem dins d’aquests sectors nacionalistes i d’esquerra revolucionària, ens condueixen a fer aquestes formulacions. Pensem que una de les tasques que hem d’assumir tots nosaltres és la nostra mateixa organització de formes populars, àgils i assembleàries, al marge (tampoc en contra) dels partits i organitzacions tradicionals que han demostrat la seva incapacitat i, inclús, caràcter demobilitzador a l’hora de fer-ho.

Pensem, també, que amb aquestes formes obertes i àmplies de participació impulsem d’alguna manera el debat polític tan necessari al nostre país, del que, en quan s’aprofundeixi i ampliï, podran sortir les alternatives de les que estem ara mancats. Que quedi clar que les alternatives per una nació no es fan ni a Sau, ni a la Moncloa, ni a cap altre lloc per quatre persones, sinó que són el resultat de tot un procés polític en el qual hi ha d’intervenir forçosament el poble.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!