tempus fugit

Trossejarem, les emocions d’impotència, de ràbia i les sentimentals, a fi i efecte de separar l’una de les altres per poder controlar i digerir allò que ens aclapara.

Trossejarem, llacunes del passat per omplir el gran llac dels absents, ahir alguna persona apreciada o estimada, coneguda o propera, va morir coronavirus-infectada.

Trossejarem, la planícia del present ressaltant encara més el fet que ahir, abans-d’ahir, avui, demà, passat demà, gent del voltant, confinada a casa unes sense gaire problemàtica econòmica o laboral, d’altres justetes de doblers amb el futur de feina penjant d’un fil i, altres, com sempre sense res que no sigui la permanent doble esclavitud de l’economia submergida.

Trossejarem i trinxarem, per fugir del tot d’aquest enorme bloc compacte que és el drama sociosanitari, les negligents mundials polítiques que n’han dut a on estem, uns diuen que per manca de previsibilitat governamental nacional o d’organització internacional i d’altres diuen per la perversa negligència feixista neoliberal de sempre.