Ara fa tres anys l’escriptor francès Michel Houellebecq va publicar una novel·la de política ficció titulada “Soumission” (Éditions Flammarion, 2015) que va tenir un gran impacte a França ja que avançava la hipòtesi segons la qual el candidat del partit musulmà esdevenia president de la República encetant un període de reformes que paulatinament anirien islamitzant
Els sistema cleptocràtic espanyol, tan ben descrit pels professors Pérez Francesch i Del Clot Trias, ha sobreeixit fins al punt que els jutges del règim han hagut de condemnar el PP pel cas Gürtel sense que això suposi que facin com els jutges italians que fa trenta anys van liquidar el sistema corrupte del pentapartitto.
L’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb duu per títol, “No els bascs, només uns bascs” i acaba amb aqueixa reflexió final en clau interna catalana que al meu parer ha estat la determinant a l’hora de decantar el PNV-EAJ a votar sí als pressupostos del govern Rajoy: “Una darrera consideració: el PNB no ha
Dissortadament resulta perceptible en el discurs majoritari entre l’independentisme una obsessió a definir la causa nacional catalana com a no identitària que no respon ni a la noció originària d’identitat lligada a la idea mateixa de poble ni a la trajectòria històrica de la catalanitat, lligada sempre als valors de la fraternitat i la llibertat.
Nabarralde ha fet avui públic un manifest en defensa de l’euskera a Navarra responent a la convocatòria d’una manifestació prevista pel 2 de juny vinent contra la política lingüística del govern navarrès i la imposició de l’euskera. Els partits supremacistes espanyols que donen suport a la marxa contra la llengua basca (UPN, PP, Ciudadanos i
Ara que fa cinc mesos de les eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 CE contra la Generalitat de Catalunya és un bon moment per fer un balanç sobre la conjuntura del conflicte entre el poble català i l’ordre estatal espanyol. En primer lloc, la victòria independentista pren cada cop
Avui s’escau el cent quaranta-novè aniversari del pacte de Tortosa promogut per Valentí Almirall, Vicent Blasco Ibáñez i els principals dirigents del Partit Republicà Demòcrata Federal del Principat, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó en vistes a una articulació federal de la futura República espanyola sobre la base del reconeixement de les antigues
“Dorregarai. La casa torre”, Anjel Rekalde Goikoetxea, Txalaparta, Tafalla, 1992. Anjel Rekalde (Tolosa, 1957) és un periodista, escriptor i activista cultural al capdavant de Nabarralde que va passar vint anys a les presons espanyoles arran de la seva militància a ETA. Se’n va desvincular estant a la presó després d’un llarg període de reflexió personal
Amb motiu del setantè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel proliferen els llibres, assaigs i articles d’analistes multidisciplinars. Un dels més interessant és el llibre de Martine Gozlan, “Israël 70 ans, 7 clés pour comprendre” (Éditions l’Archipel, 2018) que ha estat entrevistat per Le Figaro el proppassat dia 11 d’aqueix mes. També, Roland Lombardi,
Joaquim Torra i Pla és el president electe pel Parlament de Catalunya per encapçalar el Govern de la Generalitat autonòmica que ERC i Junts per Catalunya han, finalment, acordat. Crec que el proppassat 30 de gener Carles Puigdemont hauria pogut ésser ratificat en el càrrec si a darrera hora, i amb deslleialtat, el president del
Avui, a Sagunt, al mateix lloc on el 29 de desembre del 1874 el general Martínez Campos s’alçava en armes contra el govern legítim de la Primera República espanyola, un seguit d’entitats agrupades en la Coordinadora del País Valencià per la República ha aplegat dugues centes persones per aprovar aqueixa Declaració Republicana de Sagunt: “A
Avui s’escau el dia d’Europa, una bona ocasió per repensar-la en aqueixa època de crisi del projecte comunitari per causa de l’elitisme de la classe política dirigent de la UE, desconnectades de les problemàtiques nacionals i la fractura dels principis democràtics a estats com Polònia, Hongria, Malta i el Regne d’Espanya. El cas català és
Les eleccions legislatives libaneses de diumenge passat donen com a resultat el triomf dels partits xiïtes encapçalats per Hisbol·là i els seus aliats cristians en detriment dels partits sunnites dependents de l’Aràbia Saudita fins fa pocs anys encara hegemònics. La llista reformista Societat Civil només ha obtingut una diputada (de les sis que integren el
Enguany s’escau el cinquantè aniversari del Maig del 68, motiu de commemoracions i reflexions. Entre les més punyents, aqueixa d’Elisabeth Lévy, directora del digital Causeur, que titula el número d’aqueix mes, “Mouvement étidiant, le printemps de l’ignorance”. Avui ha estat entrevistada per Le Figaro: Votre dernier numéro est consacré à la révolte des étudiants dans
He llegit l’esborrany de la ponència política presentada a la Conferència Nacional d’ERC d’enguany que porta per títol “Fem República” i la seva lectura em suggereix fer aqueixes anotacions. D’entrada, sobta l’absència de referències explícites al procés independentista engegat l’any 2010, la política d’aliances del partit o la valoració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre