ARCHILETTERS

– Quins són els punts forts dels municipis balears per a una transició 100%  a energies renovables?

L’ha de liderar el govern de les Illes Balears, si bé és cert que l’element aglutinador dels municipis menorquins ha de ser el Consell Insular,  junt amb la resta d’administracions autonòmiques, de l’Estat i d’Europa.

Consider un error polític autonòmic no haver fet una aposta forta pel multifons. Europa aposta per ajuntar els esforços dels fons Feader (desenvolupament rural) que ara gestionem els grups Leader, amb els fons Feder (que gestiona la Conselleria d’Innovació del govern balear). Una gestió conjunta des dels Grups Leader amb representació de tots els municipis i  les illes menors (Formentera, Eivissa i    Menorca) hauria suposat disposar de millor pressupost i hauríem pogut fer extensiva la mateixa estratègia,  però arribant també als nuclis urbans dels pobles (que la majoria són d’una mida petita o mitjana), coordinant les mateixes estratègies, però arribant també als nuclis de població, a escoles, hospitals, poliesportius, etc.

– Quina relació es manté amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, la Xarxa dels grups Leader a Catalunya i les seves homòlogues europees?

La sintonia d’estratègies i de manera de funcionar és total i de fet ha sigut un èxit la participació conjunta en projectes de cooperació com el de Responsabilitat Social Empresarial (Garrotxa Lider), el projecte Gustum (Leader Urgell-Pla d’Urgell) i en aquests moments el projecte estrella per l’estratègia de Menorca, l’ENFOCC (Ripollès Ges Bisaura).

Menorca és un territori petit i, per geografia i ubicació, és tancat. Per tant, cal fer doble esforç per a poder eixamplar horitzons i recordar que el món no acaba al far d’Artruix.

Esperam impacients que l’Euroregió de l’Arc Mediterrani  sigui un altre element clau que ajudi a coordinar esforços i a convèncer que la paraula Leader no ve de l’anglicisme “liderar”, sinó d’un acròstic francès, que vol dir crear lligams. Els grups Leader estan per fer créixer la xarxa: per lligar els esforços públics amb els privats, etc.

– Quina és l’estratègia que l’Associació Leader de Menorca vol impulsar en energies renovables per al període 2017-2022?

Inclou tres accions claus que van amb la línia de combatre el canvi climàtic i  afavorir un canvi de model energètic.

a) Promoure la millora de l’eficiència energètica y la implantació d’energies renovables, prioritàriament amb biomassa, especialment a les explotacions agràries, ramaderes i a les industries agroalimentàries.

b) Incentivar la restauració i el condicionament d’aljubs, cisternes i altres elements de recollida d’aigua a les explotacions agràries. Conjuntament amb el foment d’intervencions que minimitzin la contaminació de l’aigua a les explotacions (per exemple, filtres verds).

c) Participació de forma activa dins el projecte de cooperació ENFOCC (Energia Forest i Canvi Climàtic) que promou el Leader del Ripollès i lluita per la mitigació i adaptació al canvi climàtic i el foment de l’economia circular

– Quins tipus de projectes que es preveu impulsar i quina competitivitat empresarial requereixen?

Tindran 8 línies temàtiques, a més de les tres anteriors. La novetat d’aquest període és donar major importància al projectes propis del grup i als projectes programats (amb alguna administració local, insular o autonòmica), en detriment de les convocatòries públiques que resten reduïdes a pocs projectes i centrats en les línies estratègiques escollides durant el procés participatiu realitzat durant els últims mesos.

– De quina manera els Grups d’Acció Local de Catalunya impulsen la transició a un model energètic basat en les renovables?

– Fa uns anys que treballem en la promoció de l’eficiència energètica, les energies renovables, la gestió forestal i la lluita contra el canvi climàtic, conjuntament amb el projecte de cooperació territorial ENFOCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic), liderat per l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, conjuntament amb els 11 Grups d’Acció Local de Catalunya. Des d’octubre de 2016, s’ha contemplat la Transició Energètica del segle XXI de Ramon Sans Rovira com a puntal i prioritat, com una oportunitat d’or per els nostres territoris rurals de cara a la seva modernització, sobirania energètica, generació de noves oportunitats de negoci i com a element clau per millorar la competitivitat de les nostres pimes. Alhora, pel que fa a la recuperació de la biomassa forestal com a recurs endògen i la revalorització de la fusta per a la construcció, pot ajudar a generar ocupació, gestió territorial sostenible, millora ambiental, preservació de la biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic.

Ha sigut una sort col·laborar amb Ramon Sans, amb qui estem adaptant el seu treball TE21 a l’àmbit més concret dels municipis i les comarques rurals, que suposen el 73% del territori català.

– En quin punt es troba el projecte?

– Per fer viable i aconseguir una ràpida transició energètica calen tres elements clau, que estem treballant en paral·lel:

1- Sensibilització i transferència de coneixement a la població, agents econòmics i institucions. 

Hem desenvolupat una eina on-line gratuïta per a l’autodiagnosi del consum energètic de les pimes (ENEGEST), implementant la comptabilitat energètica a les administracions públiques  i treballem a les escoles per introduir la cultura de l’eficiència energètica i les renovables.

2- Convenciment dels gestors tècnics i administradors polítics de la urgència i necessitat d’aquesta transició que permeti un marc legal i eliminació de barreres administratives. Estem desenvolupant un sistema de càlcul per calcular per als municipis i comarques el cost efectiu de fer la transició i la valoració de no fer-la. D’aquesta manera, esperem accelerar el procés de canvi, posant els números sobre la taula i fent-ne coneixedors als gestors públics i al món polític dels avantatges econòmiques (i no diguem ambientals i socials).

3- Alineació de recursos humans i econòmics per construir les infraestructures necessàries que permetin la transició. Amb el treball de càlcul que hem de desenvolupar els propers mesos, haurem dimensionat els recursos econòmics necessaris, des d’un punt de vista local, per fer la transició (amb un període de retorn sorprenent pels primers càlculs que hem fet) i intentarem promoure tant la mobilització de recursos públics (fons europeus), privats (empresa i ESEs), així com el que ja està passant a d’altres països d’Europa sobre les cooperatives d’inversió ciutadanes.

– Quins són els punts forts dels municipis i comarques de Catalunya per a una transició energètica 100% a renovables?

– Les zones metropolitanes, industrials i urbanes, grans consumidors energètics, no disposen del recurs bàsic per generar energia mitjançant renovables (sòl, espais ventats, corrents aigua, forest…). En canvi, sí que els tenim els territoris rurals de Catalunya, en alguns casos de matriu i propietats públiques. Caldria doncs, desplegar una estratègia per concretar la generació energètica en els territoris, adaptada a les seves potencialitats i capacitats. Això hauria de suposar una nova entesa urbana-rural de cara al subministrament energètic, més enllà del que ja està passant amb l’oci, el gaudi de la natura o l’alimentació.

Aquesta gran oportunitat no està exempta de riscos si no es té cura de que els beneficis es quedin al territori mitjançant la creació d’ocupació i sempre d’una forma respectuosa amb el medi. Tenim exemples de males praxi en aquest sentit: el desplegament de l’energia hidràulica en els seus inicis al Pirineu, canalitzada cap a la ciutat i al marge dels pobles propers, o que està passant amb l’eòlica, en mans de grans corporacions allunyades del territori.

– Es pot dir que la Xarxa Leader fa una acció de grup de pressió per equilibrar l’activitat rural respecte a la urbana a Catalunya?

– La Xarxa i els grups d’accio local que en formen part són, per definició, l’estructura de defensa i promoció dels territoris rurals de Catalunya davant les administracions i el territori. Tenim un repte immens que és el d’harmonitzar les dinàmiques urbanes amb els territoris rurals que, subsidiàriament, en permeten l’existència i subministraments de la seva activitat (recursos fòssils i materials, alimentació, oci, energia…). Una ciutat mai serà intel·ligent sense un territori circumdant intel·ligent. Per tant, hem de passar de l’smart city a l’smart land o l’smart rural. De territoris intel·ligents i serens que complementin les dinàmiques urbanes i rurals d’una forma harmònica, durable i sostenibles en el temps, recursos i població.

– Quina relació manté al Xarxa Leader de Catalunya amb les seves homòlogues europees? 

– Formem part de la Red Espanyola de Desarrollo Rural i de la Xarxa Europea. Col·laborem en diversos fòrums de defensa dels territoris rurals, com ara Euromontana, sobre territoris muntanyencs, i Rureners, centrada en territoris rurals per a renovables.