què té el silenci que a vegades fa tant de mal?
que va cosint esvorancs enllaçats?
i aquestes nits eternes d’insomni
es succeeixen enmig de sentiments trencats
no hi ha seducció ni la dolçor d’abraçades
– coixins entre les cames per abraçar-me
i entortolligar-me enmig de plors-
t’estimaré sempre, així tal com ets, sempre
dins d’una eternitat perenne
– i sempre et donaré aixopluc-
-però jo no tinc aixopluc sols un dolor intens-
qué té el silenci que no em puc escoltar?
desesperada de paraules,
em bressola la imatge d’un t’estimo d’ahir
– i ara sense respostes ni sorolls
ploro les paraules que m’he deixat per dir-
-tant poc importen les meves carícies
que t’has deixat anar?-
que té aquest silenci que em fa trontollar
i ja no puc ser ningú?
montspe pellicer mateu
imatge google
