PARAULES D'ESCARLATA

tot és deliri

deliri 

deliri quan camino

deliri quan somio

deliri quan respiro

tot és deliri

 

la vida s’entorna deliri

quan surt el sol

fins que la nit s’encen

 

montse pellicer mateu

i tot es desfà

quan tot sembla que s’acaba i no té sortida

quan tot s’esvaeix

es desfà

s’esmicola

es trenca en petits bocins,

parlo al meu cor

mentre batega

i sé que tot torna a començar

com si fos una nova il·lusió

encara que no la veig,

com si fos un bes

i no sento el seu gust,

com si m’embolcallen en seda

i el seu tacte em crema,

quant tot sembla que es desfà

tot floreix en mil paraules noves

i la promesa d’un somni

s’obre pas

mentre les teves mans

s’obren pas entre la roba

 

montse pellicer mateu

insomne

fantasejar

tinc una fantasia
amb veu fluixeta
un xiuxiueig
com una brisa
que acarícia la veu
i sedueix les paraules,
tinc una fantasia
plena d’abraçades
d’esgarrapades
deixades,
donades,
queixalades
i regust a delit,

tinc una fantasia
sense dolor
al bellmig del plà
del meu ventre,

aquella que ressona
i sura
amb el silenci
d’una volada

montse pellicer mateu

em desprenc de mi

hi ha nits que em trenquen
i esgarrapen els somnis,
no m’allibero dels instants
gastats dins la meva nuesa,
l’insomni s’apodera
i m’abraça,
mentre el dia es fa esperar
es quan no em sento meva
ni de ningú,
no em pertanyo ni a mi mateixa
sóc un esperit alliberat
i en un instant
em fonc en un silenci
per esdevenir una papallona
que exhibeix la seva bellesa
volant sobre les flors
que donen vida al teu jardí

montse pellicer mateu

no dormo….

anhels ofegats
en nits senceres
plenes d’insomni
quan el dia tanca la finestra
i obrre la porta
al calaix dels somnis,
sento que el foc
m’encén
i m’amara la suor,
mentre cauen llençols
i coíxins a l’oblit,

gasto les nits
envoltada de neguits
mentre
m’apago
quan les gotes
ressonen
quan moren
sobre
la meva
pell
una
a
una

montse pellicer mateu

cauen gotes

esquitxos
espurnes decadents
que regalimen
sobre el vidre
d’una cambra
i xopen,
xopen
els carrers
prats,
i em xopen,

cau una gota
una a una
amb el silenci
d’un mirall
reflex de la vida,
i em xopen,

i amb els dits
dibuixo paraules
sobre l’aigua

montse pellicer mateu

regalimen oblits
com llàgrimes
que rellisquen
que ploren
que riuen

sota el parany
d’una mà estesa
que es perd
dins un llit
que no reposa

dono la mà
amb la certesa
de fondre’m
dins una espurna
d’aigua

montse pellicer mateu
30/08/13