miratges
difuminats sobre l’aigua
delicioses siluetes
que es transformen en pols d’estels
miratges
suaus tactes d’olor a mandarina
i gust a mel
montse pellicer mateu
nits suades d’insomnis
i esclata trencadís el meu nom
mentre fondeges al meu port
i la foscor il·lumina el meu rostre
mentre abandono el meu cos
al teu desig
montse pellicer mateu
una copa
un mirall,
un color,
una sensació desbordant
-porto massa roba-
de fons sona la música
que tecleja un piano
uns dits de vellut em despullen
i jo que sóc complaent
somric i obro els llavis
montse pellicer mateu
necessito seduir
despullar-me
exhibir-me,
encendre els sentits,
necessito
sentir la pell suada
els crits ofegats de plaer,
ells llavis mossegant els llavis
la llengua jugant amb la llengua,
necessito esclatar enmig d’un orgasme
que il·lumini l’estança
que deixi els vidres entelats
per la respiració continguda
necessito
un segon per oblidar la rutina,
un instant per tocar el cel
mentre em pintes i et pinto
i guardo el gust que m’has deixat
mentre et quedaves molt endins
ara enmig de roba i llençols
cerco les restes del desig
olorant els coixins
amb instint salvatge
montse pellicer mateu