PARAULES D'ESCARLATA

cansada de pedregades que cauen com mots en silenci

sense obrir portes tancades sota clau ferma,

sense poder fugir ni busca refugi més enllà dels somnis

cercant l’aigua que s’evapora del mar i reposa dins dels núvols,

tot és com una teranyina que embolica els sentits

que amarats i xopats per la pluja queden enterbolits

dins els pensaments que guardo, dins el cap que perdo

i deixo anar una lletània de paraules sense sentit

per retrobar-me quan el temps deixa de tenir sentit

i sento l’energia d’un nen valent sense por a caure

perquè no sap que la vida s’acabarà un dia

montse pellicer mateu

He esgotat les forces per mantenir l’equilibri

I la son ha esdevingut el millor plaer per somiar-te

Mentre es perfilava el dia

L’aire  escampava els llençols

Portant el teu alè

Per entrar entre els meus llavis

I jo l’he xuclat fins a omplir la meva vida de tu

Montse pellicer mateu

cansada de pedregades que cauen com mots en silenci

sense obrir portes tancades sota clau ferma,

sense poder fugir ni busca refugi més enllà dels somnis

cercant l’aigua que s’evapora del mar i reposa dins dels núvols,

tot és com una teranyina que embolica els sentits

que amarats i xopats per la pluja queden enterbolits

dins els pensaments que guardo, dins el cap que perdo

i deixo anar una lletània de paraules sense sentit

per retrobar-me quan el temps deixa de tenir sentit

i sento l’energia d’un nen valent sense por a caure

perquè no sap que la vida s’acabarà un dia

montse pellicer mateu

sóc el temps d’un miratge

enfront l’horitzó que em trasbalsa

ple d’incògnites per resoldre,

perduda enmig de l’infinit

que no s’acaba,

els núvols destil·len gotes de seducció

amagats quan es tanca la llum,

el mar oneja cants de records

i gust de sal sobre la pell

montse pellicer mateu

que diu la nit vestida de festa?

-mentre aguanta una copa de cava-

engalanada

maquillada

amb mitges de seda

enmig de la gent que crida sense parlar?

-i balla enmig d’ombres-

destil·la mots de desfici

per tastar el primer bes

aclaparada per la seducció

es desfà per fer-se dia

-i fondre’s dins la boira

del desig que la revifa-

mentre hagi nits i dies

montse pellicer mateu