PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

ASSEGUDA A LA TERRASSA D’UN BAR

0

asseguda a la terrassa d’un bar

en un moment qualsevol

i en un lloc qualsevol,

et miro,

em mires,

i quan acluco els ulls

aquell tacte

de les teves mans

obrint-se pas,

-jo avergonyida obro els ulls

pensant que la resta del món em mira,

i em comença a envoltar una flamarada

que em crema la pell,

–          com quan he “ficat la pota”-

però segueixo sentint les teves mans

més endins de la faldilla,

-i jo m’arracono sobre la cadira-

-demanant si us plau, que em deixis-

-suplicant que no paris-

el món s’ha aturat en aquest instant,

i tu sense pensar en res més

t’has obert pas entre les meves cames

–          no vull esclatar, no em puc moure

-i el món ha començat a caminar,

obro els ulls i tu em preguntes amb la mirada

per buscar un lloc per jugar,

no importa on, ni quan,

sols que amb  els ulls clucs

no queda ningú més que tu i jo

i una cadira,

en una terrassa d’un bar qualsevol

en un lloc qualsevol,

i jo, arronsada en la cadira

i tu,

tu

sota l’excitació de les mirades

que passen,

fugaces,

que no ens veuen,

–          i que més dona si ens veuen?

montse pellicer mateu

paraulesdescarlata.blogspot.com

4.07.14

IMATGE GOOGLEimages 555

Publicat dins de General | Deixa un comentari

vaig ser vermella

0
la flor del desig

Vaig voler agafar una flor, aquella que estava enmig d’espines però que destacava pel seu color vermell de vellut, era suau i amb el seu moviment m’acostava cançons llunyanes, inventades, potser era jo mateixa que les inventava, necessitava inventar, allò que no havia estat inventat, crear, esmolar, esgarrapar, destruir per tornar a construir. I aquella flor em cridava, m’assetjava, volia ser flor, volia gronxar-me enmig d’aquelles espines sense que em poguessin fer mal, era com estar per sobre del bé i del mal, i em vaig deixar portar, segurament després d’aquella beguda estranya, que em va transportar, transmutar a un món on les sensacions copsaven i pujaven l’adrenalina.

Vaig ser flor, vaig ser vermella, objecte del desig de les persones que passaven pel meu voltant, em miraven, m’admiraven, i jo em movia al compàs del vent, sense que cap espina em toques, era inabastable, lluenta, suau, vaig ser vermella.

paràgraf de “vaig ser vermella” de montse pellicer mateu

12-07-14

imatge de google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ENS HAS DEIXAT

0
QUATRE VERSOS

sols queda el mal regust d’un adéu

sense comiat,

i l’esperança de que sigui mentida,

sentint la sensació de gelabror

que t’abraça,

i copsar de que tot s’ha acabat per a tu

amic meu, company, pare, germà, espòs, amant

ja no et veurem, ni et sentirem,

has passat com un somni,

la vida és un somni,

una comèdia,

la vida no ens pertany ens és regalada

i ens  és robada, esgarrapada sense demanar permís

ni tant sols perdó,

ens queda el record, les paraules, i la sensació

de que en el fons del nostre cor

hi romandràs per sempre,

perquè som llavor de promeses

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de General | Deixa un comentari

res més

0
més

res més que paraules que buido

dins la paperera de reciclatge,

com si així deixessin d’existir,

contemplo com es desfan en l’oblit

d’imatges que fan pampallugues,

en un món que vull atrapar, i no em deixa,

res més que jo passejant per carrers

amb noms oblidats, emmarcats en una rajola

 

no vull ser rajola

ni que el meu nom resti sobre una paret freda

no vull ser rajola

ni restar dins l’oblit de paraules desades en un paper groc,

ara vull ser papallona per inventar un mot

abans de que les meves ales quedin atrapades

dins les mans que cerquen un cos bonic

 

res més que paraules

que revifen mentre les recordo en un recital

esvaït dins la memòria

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de General | Deixa un comentari