PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

et prenc a tu

0
Publicat el 29 de juny de 2014
a tu

et prenc la boca

la copa,

et prenc a tu

ara mateix

sense esperes ni demores,

et prenc a tu fidel company

que preserves els meus vestits,

que em dones la mà

que segueixes les meves passes,

et prenc a tu

sense reserves

omplint-me la boca de vida

regalimant llàgrimes de plaer

escridassant a la vida,

et prenc a tu

ara mateix sense mentides

ni rancúnies del passat

et prenc a tu

que desesperes

que et marceixes inexorablement

ets la rosa del meu jardí,

el lliri de la puresa i bondat

el cactus que sobreviviu a la sequera

i l’olivera que ombrejarà les meves cendres,

et prenc a tu

amb tot el que sóc i vull ser

montse pellicer mateu

del llibre “atreveix-te a entrar”

IMATGE DE GOOGLE


Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA SEDUCCIÓ

0
Publicat el 17 de juny de 2014
SEDUIR

Posa’m una venda als ulls, perquè els sentits siguin sols sentits i la vista no m’enganyi el gust, el tacte i els sabors que jeuen davant meu, dolços, saltats, amargs i àcids. Diuen que quan no hi veiem els altres sentits s’aguditzen i es desenvolupen més, així que juguem al joc dels sentits.

He encés la llar de foc,  espelmes d’aromes, he llençat sobre el terra els pètals de rosa vermell, He comprat vi, -que a mi no m’agrada gens- però té el color vermell que m’agrada, i es espès,  -suposo que deu ser mostra de qualitat- i he agafat dos copes de vidre que guardava a la vitrina del menjador- aquelles que mai treus per si es trenquen, i sols serveixen per acumular pols.

M’he arreglat una mica, – sempre porto xandall, i sabatilles d’estar per casa, ho sé semblo una àvia, però m’agrada- així que obert l’armari, i he triat un vestit negre de tirants – menys mal que fa calor amb la llar de foc encesa-, m’he posat mitges negres i sabates de taló, agraint no haver de caminar – no camino massa bé amb talons.

I sí m’he pintat i pentinat – cosa estranya, perquè no em pentino mai, perquè no en sé prou i deixo que se’m facin nusos al cabell, per quan me’l rento m’arranco de tant estirar amb la pinta-

Ja està tot preparat, per sopar és clar he cuinat una bona amanida i una cassoleta de peix – quina matada, Déu meu!, però l’ocasió s’ho val, crec jo.

I tot a punt per començar, quan entres a casa estressat, fred, i parlant pel mòbil, quan en aquest mateix moment sona el telèfon, – la meva mare que no es troba massa bé, que la portem al metge-

I jo vestida, preparada, sols tinc ganes de plorar, tot parat després d’haver llegit 50 ombres de Grey, d’haver  llegit tants de relats!! I ens mirem, i pujo corrents a posar-me el xandall, treure’m les mitges, treure’m les sabates, despintar-me, i sortir corrent per agafar el cotxe i recollir a la meva mare.

Quan arribem a casa seva, ja estava millor, era un susto, així que tornem a casa, jo ferida, el sopar fred, la roba sobre la cadira de la cambra, les espelmes apagades, la llar de foc ja no escalfa, i el vi s’ha evaporat. I jo que volia complaure’t, seduir-te, i regalar-te una nit, em trobo a casa amb el sentiment d’haver perdut una oportunitat, quan tu m’agafes del coll, m’atraus cap a tu i em beses els llavis.

No em cal, ni vestit, ni mitges, ni sabates de taló, sols em cals tu….

MONTSE PELLICER MATEU

IMATGE GOOGLE

Publicat dins de General | Deixa un comentari

sóc mediterrani

0
Publicat el 15 de juny de 2014
mediterrani

tanco el ulls per sentir la bellesa d’un mar

que no s’acaba,

que sura infinit i blau,

tanco els ulls per copsar les veus que m’arriben

d’enllà, d’aquí, d’un món avantpassat i anticipat

tanco els ulls per ser mediterrani


montse pellicer mateu

15.06.14.1

imatge de google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

m’evaporo

2
Publicat el 13 de juny de 2014
evaporarse com una aigua

m’evaporo
a pas lent, però m’evaporo
fins a esborrar-me,
destil·lant bocins de neu,
m’evaporo
per casar-me amb un núvol
i ser aigua,
aigua,
que brolla entre muntanyes
i mor al mar,
m’evaporo
com una boira densa que cobreix la vida,
m’alimento de la gelabror de les matinades,
sóc la pluja que et copsa amb una gota
sense fer soroll
sóc la gota que no s’atura,
m’evaporo un i altre cop
sóc una ombra atrapada dins d’una bombolla


montse pellicer mateu
imatge de google
13.06-14.1

Publicat dins de General | Deixa un comentari