vas entrar dins la meva vida com l’aire fresc
tot i pressentint que el meu món canviaria
et vaig obrir les portes de casa meva,
el meu cor i l’amistat
i tu vas teixir una xarxa de mentides i enganys
quan deies que m’estimaves
i el que feies era prendre’m tot l’amor,
jo volia creure,
i vaig aclucar els ulls per no veure-hi,
jo volia sentir que no era veritat el que intuïa
ara havent estripat tota la meva vida
m’he vist abocada a la solitud
vas entrar a la meva vida, simplement, sense esperar-te
com un huracà t’ho has emportat tot
i jo he seguit estimant-te
creient que havia de passar
perdonant per la felicitat dels altres
i la meva infelicitat
ara, per fi he descobert que sota uns ulls de llum
existeix l’obscuritat
i has fet del meu dolor un infern tant punyent
que m’omple de ràbia i desconsol,
la tristor ha parat a casa meva,
oblida’m si us plau, oblida tots els moments compartits
ja m’ho has tret tot,
ja tens el que tant volies
sols vull un tros de pau,
plorar fins assecar-me
i pensar que tot ha estat un somni
per caminar sola,
tant sola que la por m’abraça
montse pellicer mateu
imatge google
