CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

La consulta: la data i la dada.

Tots els comentaris i titulars sobre la consulta giren al voltant de la data.  Cap ni un, si més no en els grans mitjans, sobre la dada, sobre el contingut de la consulta. 

És molt important la data. Cada dia que passem sota el domini espanyol, la nostra debilitada economia s’erosiona encara més i la nostra cultura pateix un nou assetjament. Espanya ens arrossega en la seva espiral de misèria i no pot autocontrolar la seva hostilitat congènita cap a la nostra nació. La consulta urgeix. La data de la consulta és molt important.

I és igualment important la dada, el contingut de la consulta. Només pot versar sobre la independència. I la independència ara. Però més d’un voldrà aigualir la pregunta. Algú intentarà que sigui sobre “avançar” cap a l’Estat propi, sobre si cal “preparar” les estructures d’un Estat propi, sobre si s’ha de fer “la transició nacional” cap un nou Estat d’Europa. Tots coneixem qui ha demostrat ser fins ara un expert en martingales i qui n’ha viscut còmodament. I aquests voldran proposar una pregunta que dilati la independència en el temps o que no versi clarament sobre la independència. Compte! Darrera dels principals partits hi ha interessos espanyols i tots ells, uns més que altres, són vulnerables a la pressió d’aquells catalans que viuen del BOE. 

“Volem un compromís explícit, diu Junqueras avui diumenge, al voltant del com i quan s’ha de fer”. 
Calendari incert” és el gran titular d’ El Punt Avui d’aquest diumenge. En cap cas, cap al.lusió al contingut.  

Si hi ha el perill que es demori la data, existeix també el perill que es desvirtuï el contingut de la pregunta.

Els independentistes hem d’estar amatents a la data i a la dada. Ens importa tant el calendari com el qüestionari. La consulta urgeix, però també ha de ser clara la pregunta, que només pot plantejar si volem o no la independència. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. El problema és la manca de determinació absoluta d’ambós partits … la manca de fe absoluta en Catalunya, la manca d’amor i fermesa per Catalunya !!!

    Les converses aquestes les han de fer davant tot el Poble, les han de fer a la llum pública. Això ja va passar quan ERC va insinuar que volia pactar amb SI, Reagrupament i la Cup. Com que no es va fer amb plena “Glasnot” -transparència- tots els independentistes van quedar dividits pel dubte: Qui és el culpable “SI” o “ERC”?

    Ara torna a passar el mateix i el perjudicat sempre és el Poble Català!

    Aquest desacord en el que sigui, tan me fa! em fa pensar malament de tots, però primordialment del Sr. Mas, un dels “Onze -11- contra la Independència”. Què em fa pensar a mi que Mas en un mes o dos mesos a més tirar hagi canviat un plantejament de fons com aquest: Estar a favor de la dependència miserable dels catalans o estar compromès amb la Independència de Catalunya, el valor suprem de tota nació?

    Abans de les eleccions, jo tenia ben clar que Artur Mas era el Mas de les sabates grans, no pas com la Princesa de La Ventafocs. En Mas és dèbil i no vàlid per a la Independència o és traïdor dels “”Onze -11- contra la Independència”?

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

    Estic emprenyat! encara que no els vaig votar perquè ja sabia que passaria això!

    Estic emprenyat! és clar que estic emprenyat. Són uns miserables. Qui no té esma pel seu país i per la seva gent és un miserable!

    Això sí, tots plegats deuen esperar amb candeletes el rebut de final de mes!!!

    Collons ja!!!

  2. En aquests moments. ara i en els mesos que seguiran, hi ha dues portes vitals per a la nostra nació, la una és la Declaració d’Independència i l’altra és la Proclamació de l’esmentada independència, creuar aquestes portes cadascuna en el seu moment urgent i precís és la millor manera de garantir l’èxit del procés.

    La Declaració d’Independència, declaració oficial i internacional de quin és el nostre objectiu -La Independència de Catalunya- i de quina és la nostra determinació en fer-la realitat, així com a tret de sortida de totes les actuacions serioses i concretes en aquest sentit, és la millor porta d’entrada al cancell del Referèndum d’Autodeterminació, referèndum que normalment plau a la comunitat internacional per a poder donar-hi reconeixement i pàtina de legalitat.

    Entrar en el procés referendari havent fet els deures, o sigui havent fet amb tots els ets i uts la corresponent Declaració d’Independència -com es feu a Kosové- i havent cercat també el suport dels més significatius actors internacionals favorables al Dret Humà número 15, defensat per Wodrowow Wilson aquell 1914, any de gràcia en aquest sentit-.

    Catalunya estima el Dret i sobretot La Llibertat i jo us certifico que el món ho reconeixerà! Trobarem aliats arreu i serem actors de la Pau molt significats … MOLT !!! MOLT SIGNIFICATS !!!

    Un cop haguem guanyat el Referèndum d’autodeterminació, tot ja serà molt més fàcil i creuar la porta de la solemne Proclamació d’Independència de Catalunya serà cosa de quatre dies. Aleshores els motors del nou estat català independent es posaran en marxa amb una finor com no s’haurà vist mai.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.