ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Amb JAUME (i ENRIC) LLORET i BOSCH, Arquitectes.

Deixa un comentari

POLÍTICA EDUCACIONAL.
Ho dic amb orgull de company d’ofici. Sense un bri de gremialisme. Avui en que les paraules han perdut el significat per a caure en meres formes sense un sentit sentit. Se’ns ha tornat tan difícil treballar en allò en què gaudim que qualsevol fita és un poc miraculosa. No sols per als arquitectes. En general.
De sempre m’ha molestat l’atribució de “genialitats” a joves procaços. Joves o no tan joves que amb penes sabien fer la O amb un canut. La banalització de les actituds socials ens vénen des d’aquest cantó. Pot semblar més estimulant en un món múltiple com l’actual el capteniment d’en Salieri que el d’en Mozart. Un Amadeus Wolfgang apareix cada tres segles. Amb la proliferació de la informació sembla que en tinguem un, o un Leonardo cada any. La correcció en la tasca diària és el bé que al conjunt de la societat més beneficia. La genialitat és l’epígon que en beneficia a tothom al llarg dels segles. En eixir del PFC amb l’aprovat ben alt, els meus professors em digueren que no era un geni, però que faria arquitectura amb correcció. Llavors m’ho vaig prendre a mal, però amb vint-i-cinc anys i els mitjans que tenia a l’abast em sembla tot un elogi. Ells tampoc feien classe amb la metodologia creativa d’avantguarda de l’Architectural Association School of London i el seu caràcter innovador. No, no són l’Escola d’Alacant, ni tan sols la de Barcelona per posar exemples propis. Ací, a l’Escola d’arquitectura de València, ens condueixen per ‘la disciplina’. La seua disciplina. Amb el pas dels anys hom pot comprovar que on han excel·lit és precisament en doblegar l’espinàs amb la consegüent mostra de natges. Hem vist en el Canal de tv.de la Poltècnica fer abraços a Consellers, d’urbanisme i habitatge, dir-los que ‘los querían muchísimo’ de ressonàncies escatològiques…que farien envermellir a qualsevol ciutadà mínimament decent.
  
POLÍTICA ARQUITECTÒNICA.
Com el professorat d’arquitectura de València, els polítics ens condueixen per la ‘política’…, és a dir, per la seua política. Tots i cadascun dels grups. Que el partit dominant en el país faça cacicades té la component que corromp el conjunt del territori social gestionat, al punt de que els altres han de seguir les pautes impregnades per aquells. El cas que ens ocupa es produeix a la mítica ciutat de Sueca, on encapçalen el consistori les forces progressistes. Un company no es presta a doblegar l’espinàs perquè hi ha un bon projecte i una bona execució. Quatre cinquenes parts executades. Una inserció posterior d’un transformador de mitja a baixa tensió inserit en un edifici públic de permanència per part de la ciutadania i l’arquitecte no combrega en portar-ho a cap. Perquè no hi hagué una previsió anterior per part de l’ajuntament? L’arquitecte ha prioritzat la funció social de la sanitat de la població per sobre dels ineressos particulars dels polítics i els propis d’ell.
Heus ací on la professió i el civisme compromesos es dignifiquen.

L’ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ I AMPLIACIÓ.
Hem vist el projecte i la funció que és impecable així com la fluència dels espais. L’estudi de la inserció urbana de manera respectuosa.
Es nota que l’ús dels materials ha estat menant per la contenció pressupostària. Ha predominat més Siza que Calatrava.
La sostenibilitat hipotètica d’arrancada en quant a recursos d’il·luminació i ventilació. Uns tocs wrightians en les façanes i uns volums de l’expressionisme alemany en l’estètica del conjunt de les infografies que resulten adients en posar en valor l’element públic sobre el privat.
A l’Ajuntament de Sueca s’estan equivocant i no donen explicació clara fels perquès de tot plegat. Quès ‘amaga darrere de descavalcar l’arquitecte?
Jaume Lloret, l’arquitecte destituït dóna els seus motius i explicacions.

Jaume gràcies per haver abocat tant d’amor en aquesta professió que és l’art de construir bellament i econòmicament. I vigilar sobre la salut dels teus conciutadans.

Vos dese les raons fonamentades a continuació en el “Vull llegir més…” i que ens convencen..i vos aconselle que lligueu els textos amb les infografies i fotografies del construït fins ara.              

L’Ajuntament
de Sueca enderrocarà obra acabada de la nova biblioteca per valor de més de
200.000 euros

Correu electrònic
Imprimeix PDF

L’Ajuntament de Sueca enderrocarà obra feta i desmuntarà elements per valor
de més de 200.000 euros per a acometre la cinquena i última etapa de la nova
biblioteca municipal a instal·lar a l’antic Molí Fariner, segons ha denunciat
públicament l’arquitecte Jaume Lloret i Bosch, autor del
projecte bàsic que ha dirigit les obres de les quatre primeres fases.

Imatge del projecte bàsic. Font: LLORET ARQUITECTURALa Junta de Govern Local del passat 21 de juny, a
proposta de Joan Baldoví (Bloc), alcalde i regidor d’Urbanisme,
acordà, per unanimitat, apartar el tècnic després de sis anys des de que se li
va fer l’encàrrec i d’obres fetes sense que des del consistori (tècnics o
polítics) li feren cap objecció de manera formal que conste a la documentació
municipal. L’argument que descrit a l’acta a l’esmentada  JGL fa referència,
textualment, a la “desavinença que s’han produit entre la direcció facultativa i
els representats d’aquest ajuntament respecte de determinades solucions
tècniques adoptades i després de mantindre diverses reunions en les quals ha
quedat manifest el desacord existent entre les dues parts”. S’aprovà amb els
vots en contra dels dos regidors de Compromís per Sueca (Iniciativa).

El nou projecte preveu la instal·lació d’un polèmic transformador de mitjana
a baixa tensió a l’interior del nou edifici. Pel seu interès es reprodueix,
íntegrament, l’escrit remès per l’arquitecte Jaume Lloret on explica el precés
seguit des dels primers dies


 

?Nota de premsa

A l’any 2004 (Abril) Se m’encarrega el projecte de Biblioteca Municipal de la
mateixa manera que a altres companys del poble altres projectes, amb la
finalitat de repartir la feina entre la gent del poble, em digueren.

Varem visitar unes quantes Biblioteques,el meu germà també arquitecte,
l’anterior Regidor de Cultura, el Bibliotecari Municipal i jo mateix. L’esmentat
funcionari municipal em passà un programa de necessitats en uns croquis que
encara conserve.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAEl projecte executat fins a dia de hui, contava amb el
vist i plau de Tècnics i Polítics Municipals, com a confirmació d’aquest fet és
l’encàrrec successiu de les fases 1, 2, 3 y 4, cal recordar que l’anterior
alcalde és arquitecte, per això s’aprovà i es presentà a la premsa i al poble de
sueca exposant-lo a l’Ajuntament i l’actual Biblioteca Municipal per més de 2
anys.

El Projecte per tant no te cap deficiència tècnica ni incomplix cap normativa
i s’ajustava al programa de necessitats que em varen passar, al menys a les
previsions que es van fer abans de començar l’obra.

Abans de la redacció del mateix em vaig entrevistar amb el tècnic responsable
d’Iberdrola a les oficines de Cullera, encara estaven allí, el qual em va dir
que en la zona del final del carrer València les línies estaven molt saturades i
més a partir de la construcció dels edificis dels Jardins del Sequial i rodalies
(solar de la Baldovina) i que com allí existien solars buits de propietat
Municipal, actual dipòsit de la grua Municipal, era un lloc ideal per la
instal·lació d’un transformador i solventar les deficiències de tota la zona i
no produïr molèsties; si l’Ajuntament cedia un troç de terreny ells
s’encarregarien de tota la despesa econòmica per a la seua construcció i
instal·lació. D’aquesta conversa s’informà immediatament als Tècnics i Polítics
Municipals competents per a la seua gestió. A les diferents reunions mantingudes
amb Tècnics i Polítics municipals durant estes 2 legislatures se’ls ha recordat
que encara estava el tema del transformador pendent.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAFins a dia de hui s’han executat 4 fases, per un import
de més de 500.000€ sense contar Honoraris Professionals, sense que en cap moment
 se’m comunicara que s’havien de fer modificacions substancials al projecte. Tot
al contrari s’envià la documentació al Ministeri de Cultura per intentar
aconsseguir una subvenció d’1,000.000€, si eixa subvenció s’haguera aconsseguit,
ara es deurien de tornar els diners.

Durant estes 4 fases l’Alcalde anterior i l’actual, també Regidor
d’Urbanisme, sols vingueren 1 vegada a vore les obres demostrant així tot
l’interès que tenen pel projecte.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAQuan s’acabà la 4 fase, l’Alcalde Joan Baldoví
i el Regidor de Cultura Josep Navarro em comunicaren
que anaven a canviar d’arquitecte sense donar cap raó tècnica, per falta de
comunicació amb el funcionari municipal responsable de la Biblioteca, em
digueren.

Actualment s’ha aprovat i s’està licitant un Projecte que no te res que vore
amb el Projecte Bàsic original informant a la gent (comunicat de Premsa
Municipal sobre la licitació de l’última fase) que es vol acabar el projecte tal
i com s’aprovà originalment.

Imatge del projecte original que va ser exposat al públic. Imatge: LLORET ARQUITECTURALes diferències entre el que ara es vol fer i el que es
va aprovar en un primer moment i que és de conneixement públic per descobrir les
causes per les quals decidiren prescindir unilateralment dels meus serveis,
son:

  • -La inclusió d’un centre de transformació de mitja tensió a baixa dins de
    l’edifici i apegat a la vivenda particular del C/ l’Esperança.
    -L’enderroc i
    retirada d’elements i parts de l’obra (inclús estructura) per valor de més de
    200.000€ i amb un cost de més de 10.000€ d’enderroc que ha pagat el poble de
    Sueca.
    -L’augment d’una planta més a l’ampliació, sobrepassant l’altura que
    tenia l’antiga Casa del Pinso, enderrocada per estar en estat ruinós i que
    estretarà el carrer i amagarà la Placeta dels Molins al poble. El manteniment de
    l’altura de la casa del pinso era un dels punts de partida del meu Projecte per
    mantindre unes proporcions al carrer igual que les existents i “obrir” la
    Placeta dels Molins al poble.
    -El canvi total a la façana de l’ampliació
    reduïnt dràsticament la il·luminació i ventilació naturals existents a l’obra
    executada a l’actualitat, de l’ordre del 75% o més.
    -El desmuntatge de la
    protecció solar existent a l’edifici de l’ampliació, aquesta protecció solar
    protegia tots els buits de la façana del sol de Ponent. Cal recordar que
    l’orientació en gran part de la façana és la pitjor pel nostre clima (entre Sud
    i Ponent).

Ara ho comprenc

Jo açò si continuara com a Tècnic responsable de les obres no ho acceptaria
mai.

  • -L’Alcalde Joan Baldoví ha dit públicament que el Projecte tenia
    deficiències tècniques:
  • Qué pensaran d’açò els Tècnics Municipals als quals està acusant com a mínim
    d’incompetència?.
  • Qué pensarà d’açò l’antic Alcalde, també Arquitecte que aprovà el Projecte a
    la seua legislatura i el presentà com l’obra més important que anava a
    fer-se?
  • -Perqué l’Alcalde Joan Baldoví ha dit públicament que este edifici necessita
    d’un transformador de mitja tensió quan els aparells i instal·lacions son les
    mateixes que poden haver en un edifici d’habitatges o a l’Ajuntament mateix,
    ascensor, aire condicionat i res més?
  • Per qué no s’instal·la un transformador que solvente les deficiències de la
    zona i en un lloc que no supose cap perill per la salut de les persones i més en
    concret per als xiquets segons entre d’altres el Dr. Josep Ferrís i
    Tortajada.
    Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica. Unidad de
    Oncología Pediátrica. Hospital Infantil Universitari La Fe que ve a dir al seu
    estudi “Efectos en la salud pediátrica de la radiación electromagnética de
    frecuencias extremadamente bajas”;  “La International Commission on
    No-Ionizing Radiation Protection recomienda como seguras, para la población
    adulta, exposiciones crónicas inferiores a100μT. La exposición residencial
    infantil a dosis superiores a 0,3-0,4μT incrementa el riesgo a desarrollar
    leucemias agudas (LA).”?
  • Al propietari de l’habitatge que va a patir les radiacions d’eixe
    transformador, se li ha informat?
  • -Per què des de l’Ajuntamemt s’em demanà moltes vegades que anara preparant
    l’última fase per poder acabar les obres abans de finalitzar la
    legislatura?
  • -Per què des de l’Ajuntament, encara no s’havia acabat la fase 4, s’em
    demanà que els preparara el Pressupost necessari per acabar l’obra i els
    preparara un plànols per demanar una subvenció al Ministeri de Cultura tal i com
    s’havien aprovat innicialment.
  • -Per què s’han executat 4 fases (2 en l’anterior legislatura i 2 en
    l’actual) per import de més de 500.000€ sense que en cap moment se’m comunicara
    de cap necessitat de més espai ni cap canvi substancial al Projecte?
  • -Per què les obres han estat paralitzades injustificadament més de mig any;
    al dia d’avui podrien estar, pràcticament, finalitzades.
Jaume Lloret i Bosch és arquitecte col·legiat del COACV

MÉS INFORMACIÓ I
FOTOGRAFIES:

Fotografies.

Web de
l’arquitecte.

Blog d’Enric Lloret. Article: “Més val una imatge que mil
paraules” o allò que va poder ser i mai serà…

NOTÍCIES RELACIONADES

4 de
gener de 2011. Els usuaris de la nova biblioteca de Sueca compartiran edifici
amb un transformador de mitja tensió

19 de desembre de 2010.. L’alcalde Baldoví va mentir respecte al comportament de les
empreses que han fet les obres de la nova biblioteca

7
de desembre de 2010. La nova biblioteca de Sueca estarà finalitzada en la primavera de
2012, asseguren des de l’Ajuntament

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 31 de gener de 2011 per josep_blesa

A·NOU. CUINA D’INTUÏCIÓ. (i 2 amb vídeo)

Deixa un comentari

Demà presentem els resultats de les mesures d’insonorització acústica a l’ajuntament de València. Els resultats són favorables però mereixen una reflexió al voltant d’ells. Com es pot comprovar al vídeo, resulta del tot impossible en la ciutat de València mantindre els murs, les fàbriques, arcs, etc. i d’altres elements patrimonials puguem trobar-nos-hi i mostrar-los tot posant-los en valor com a element referencial i memoralístic o senzillament decoratiu. Aquesta situació ve donada perquè a la ciutat de València cal complir, a més a més, de la normativa de la Generalitat l’específica municipal de “Sorolls i vibracions” que abarca un ventall de freqüències amplissím entre 50 i 8.000 herz. O calbs o dues perruques, ha estat la tònica municipal. O no es pot dormir, com passà fa uns anys a la zona de la plaça Xúquer i que la denúncia contra el consistori arribà fins a Brussel·les i els van haver de fer acotar el cap o s’inventen unes lleis que ultrapassen el comú europeu i sembla quasi-impossible d’aconseguir el seu compliment, amb les pèrdues patrimonials que resten amagades darrere dels panells d’isolació acústica.

 

Per a  que se’m puga entendre: la intervenció feta en la fusteria per a encabir Vilaweb a dins de l’antiga fusteria del carrer Ferlandina fóra impossible a València a no ser que hom compre l’edifici sencer i s’aïlle ompeltament pels fonaments, mitgeres, etc. En aquest cas que és un local pertanyent a un edifici, ens calgué construir una capsa isolant dins d’una altra com si fossen nines russes. En el nostre cas ha calgut, a més a més, excavar més de trenta centímetres el terra per a renovellar tota la xarxa de col·lectors soterrats de l’edifici.

Vam fer un primer apunt fa uns mesos que vos enllacem ací per si voleu fer memòria.
El soroll que produeix una nevera és de freqüència de 50 Hz. quasi imperceptible. Són les freqüències menors les que són més difícils d’absorbir i aïllar. Les de grans, en són fàcilment aïllables acústicament.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 4 de gener de 2011 per josep_blesa