ARCHILETTERS

Demà presentem els resultats de les mesures d’insonorització acústica a l’ajuntament de València. Els resultats són favorables però mereixen una reflexió al voltant d’ells. Com es pot comprovar al vídeo, resulta del tot impossible en la ciutat de València mantindre els murs, les fàbriques, arcs, etc. i d’altres elements patrimonials puguem trobar-nos-hi i mostrar-los tot posant-los en valor com a element referencial i memoralístic o senzillament decoratiu. Aquesta situació ve donada perquè a la ciutat de València cal complir, a més a més, de la normativa de la Generalitat l’específica municipal de “Sorolls i vibracions” que abarca un ventall de freqüències amplissím entre 50 i 8.000 herz. O calbs o dues perruques, ha estat la tònica municipal. O no es pot dormir, com passà fa uns anys a la zona de la plaça Xúquer i que la denúncia contra el consistori arribà fins a Brussel·les i els van haver de fer acotar el cap o s’inventen unes lleis que ultrapassen el comú europeu i sembla quasi-impossible d’aconseguir el seu compliment, amb les pèrdues patrimonials que resten amagades darrere dels panells d’isolació acústica.

Per a  que se’m puga entendre: la intervenció feta en la fusteria per a encabir Vilaweb a dins de l’antiga fusteria del carrer Ferlandina fóra impossible a València a no ser que hom compre l’edifici sencer i s’aïlle ompeltament pels fonaments, mitgeres, etc. En aquest cas que és un local pertanyent a un edifici, ens calgué construir una capsa isolant dins d’una altra com si fossen nines russes. En el nostre cas ha calgut, a més a més, excavar més de trenta centímetres el terra per a renovellar tota la xarxa de col·lectors soterrats de l’edifici.

Vam fer un primer apunt fa uns mesos que vos enllacem ací per si voleu fer memòria.
El soroll que produeix una nevera és de freqüència de 50 Hz. quasi imperceptible. Són les freqüències menors les que són més difícils d’absorbir i aïllar. Les de grans, en són fàcilment aïllables acústicament.