Als darrers dies han estat notícia les declaracions de l’anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall, trobant lògic que el proper mandatari de Catalunya sigui Artur Mas, (potser més per allò de l’alternança en el poder que per connivència ideològica). Però resulten més significatives les paraules -i el gest de donar-se de baixa del PSC(PSC-PSOE)- de Jaume Sobrequés,
Avui mateix, el Senat (www.senat.fr) ha aprovat definitivament el projecte de llei que prohibeix la dissimulació del rostre a l’espai públic enmig d’un clima enrarit i dubitatiu. Els juristes aconsellaven prudència, proporcionalitat i tracte equitatiu davant problemàtiques similars, evitant especialment estigmatitzar col·lectius sencers, els musulmans en aquests cas. Tot i el títol genèric d’aquesta llei, resulta manifest que ha
La Casa Sefarad Israel, amb seu a Madrid, va encarregar a l’empresa “Instituto DYM” un “Estudio sobre el antisemitismo en España”, fet públic el juliol d’enguany, que val la pena llegir detingudament. L’estudi en qüestió es pot trobar en aquest enllaç: http://sefarad-israel.es/otros/10550125_inf_rev%207-9.pdf Post Scriptum, 23 d’octubre del 2018. L’any passat es va publicar un “Informe sobre
“L’Iran au XX siècle. Entre nationalisme, islam et mondialisation”, de Jean-Pierre Digard, Bernard Hourcade i Yann Richard, Fayard, París, 2007. L’integrisme islàmic és una força ascendent arreu del món, inclós als Estats Units com s’està demostrant arran de la polèmica sobre la mesquita a la zona zero de Nova York ara mateix. Un dels estats
La Diada Nacional d’enguany és situa a mig camí, i no només temporalment, de la gran manifestació d’afirmació nacional del 10 de juliol i les eleccions autonòmiques del 28 de novembre vinent. Fa dos mesos justos, el poble català protagonitzava una expressió massiva, pacífica i integralment democràtica d’afirmació nacional un cop coneguda la sentència del
“Independència és democràcia” és molt més que una consigna que escampem els catalans que en som partidaris. Hauria de ser la base fundacional del projecte d’Estat català i la característica perceptible dels agents cívics i polítics que el promouen. Dissortadament, som lluny encara d’una i altra. L’independentisme cívic que està emergint al si de la població està
Vilaweb va reproduir dimarts passat unes declaracions meves sobre la influència del procés català en l’alto-el-foc d’ETA que complementen les respostes a l’entrevista que sobre el mateix tema va publicar ahir el digital www.tarragona21.cat. La informació de Vilaweb deia el següent: “El contacte de la BBC amb ETA, que li va aconseguir l’exclusiva de l’alto-el-foc, va
Aquest és el titular triat pel periodista Jordi Siré per encapçalar l’entrevista que avui publica el diari digital www.tarragona.21.cat i que transcric a continuació. Nascut a Vila-seca fa 52 anys i secretari municipal de l’Ajuntament de Reus des de fa 20, Jaume Renyer va ser juntament amb Josep Lluís Carod-Rovira protagonista dels contactes establerts al 2004
Després de fer el ronso una bona estona el president Montilla ha convocat eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 28 de novembre i amb aquest tret de sortida ha mort més d’un ocell. José Montilla, actuant més com a cap del PSC(PSC-PSOE) que com a president de la Generalitat ha utilitzat l’al·locució institucional per
Enguany la Diada nacional ofereix símptomes evidents de final de cicle. El primer, el cartell commemoratiu encarregat pel mateix govern. Un garbuix inintel·ligible encarregat a un artista conceptual que dibuixa negre sobre blanc allò que la màxima institució del país transmet a la ciutadania. Potser hauria estat més adient un mural propi del realisme socialista
L’anunci fet públic avui per l’organització armada basca era llargament esperat pel conjunt del moviment abertzale i en canvi ha estat rebut amb animadversió pels partits unionistes. L’esquerra abertzale ha anat elaborant una cultura política pròpia, una manera de fer els passos importants a través de documents explicatius que serveixen de precedent i fonamentació als canvis
Avui s’han celebrat les primàries per escollir els candidats que han d’integrar les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. En primer lloc, l’èxit de participació i organització que ha suposat aquesta tria democràtica és una carta de presentació immillorable per aquesta candidatura electoral formada a
Dora Kaplan, coneguda també com a Fanni Kaplan, (hi ha una entrada en castellà a la wikipèdia que ressenya la seva biografia) fou una socialista revolucionària russa que el 3 de setembre del 1918 va ser condemnada a mort i executada per haver atemptat contra Lenin uns dies abans, sense èxit. Poc se’n sap
Segons els mitjans Stephen Hawking ha afirmat que, atès el nivell de coneixements científics assolits sobre la creació de l’univers, hom pot descartar l’existència d’una divinitat originària. Aquesta afirmació xoca contra el dubte raonable que va exposar el teòleg catòlic suís Hans Küng sobre si existia Déu, realment (“¿Existe Dios?”, Editorial Trotta, 2005, a partir
“Partito Democratico. Le parole chiave”, a cura de Marco Meacci, Editori Reuniti, Roma, 2007. Aquest estiu he anat donant voltes a l’experiència italiana recent pel que fa a la descomposició d’un sistema polític vigent durant mig segle i la seva substitució per un succedani que amalgama fenòmens tan divergents com Berlusconi i la Lega Lombarda.