Als darrers dies han estat notícia les declaracions de l’anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall, trobant lògic que el proper mandatari de Catalunya sigui Artur Mas, (potser més per allò de l’alternança en el poder que per connivència ideològica).
Però resulten més significatives les paraules -i el gest de donar-se de baixa del PSC(PSC-PSOE)- de Jaume Sobrequés, un polític que encara no ha esgotat la seva trajectòria i que enlloc d’apostar per un partit independentista -tot i declarar-se’n obertament partidari- ho fa en pro de CIU. Crec que els passos donats per Maragall i Sobrequés són sincers i positius pel país, però em sobta que des del camp de les organitzacions independentistes actualment existents, (especialment Esquerra que afirma que estar fent forat entre l’electorat socialista metropolità), no es pari compte en la significació d’aqueixos posicionaments.
Certament hi ha un decantament progressiu d’antic dirigents socialistes (els ex-alcaldes de Sant Boi i de Badalona, per exemple) cap a l’independentisme però ho fan apoiant les consultes locals sobre el dret de decidir o plataformes unitàries més que incorporant-se a projectes polítics concrets. Per altra banda, la campanya inquisitorial de l’aparell d’agitació i propaganda del PSC ataca fonamntalment CIU acusant-la de cripto-independentista, fet que reforça a aquesta coalició com a referent sobiranista i deixa Esquerra fora de joc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que és una realitat. Entre ERC i PSC hi ha un abisme sense pont que permeti creuar. De fet, sembla que el pont és CiU.
Ara bé. Temps al temps.
Jo no sé quina solució hi ha. Potser tu sí.