Dora Kaplan, coneguda també com a Fanni Kaplan, (hi ha una entrada en castellà a la wikipèdia que ressenya la seva biografia) fou una socialista revolucionària russa que el 3 de setembre del 1918 va ser condemnada a mort i executada per haver atemptat contra Lenin uns dies abans, sense èxit.
Poc se’n sap de la seva curta vida, (havia nascut el 1883) lliurada a la revolució socialista sota l’imperi del tsars de totes les Rússies, (condemnada a treballs forçats a Sibèria durant onze anys) fins que actuant en solitari va decidir liquidar qui considerava un traïdor als valors de justícia social i igualtat de les persones i els pobles. Lenin menava des de l’assalt al poder poder l’octubre de l’any 1917 una política repressiva sense precedents en un país acostumat a viure sota la dominació política i social gairebé feudal. L’acció de Dora Kaplan, una jueva que aspirava a l’equiparació dels hebreus als altres ciutadans mitjançant l’establiment d’un regim socialista (com Róza Luksemburg), va sentir-se enganyada pels bolxevics i el seu règim de terror com a mitjà per controlar la població.
Encara que el seu intent hagués reeixit no hagués aturat possiblement l’evolució de la guerra civil que Trotski dirigia victoriosament amb puny de ferro pel bàndol comunista. Però a diferencia dels autors del frustrat atemptat contra Hitler l’estiu del 1944, a ella ningú l’ha rehabilitada encara, ja que a Lenin -encara avui- l’envolta una aurea de santedat revolucionària que impedeix que se l’equipari a Stalin, la personificació de la perversitat d’un sistema -el comunista- que ha marcat tràgicament el segle XX.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai, l’esquerra i els esquerranosos! Sempre n’hi ha un d’ells que es mes d’esquerres que els altres, que es creu mes pur, que es creu que s’ha llegit millor el llibre del pare fundador … i al final tot ho arreglen fotent-li un tret al impur amb l”esperança de que sense ell tot s’arreglarà. No passa mai, despres del assassinat, l’assassi i la seva secta pugen al poder, netegen als impurs a trets, i aixi fins que un altre de mes pur torna a matar al nou lider carismatic i la roda torna a girar. ho hem vist a la Revolució Fracnesa, a la russa, a la Xinesa, a Cabodja, … sempre igual.
Res es mes estupid que una fe politica, no es gens diferent d’una fe religiosa de les d’abans. Al menys els capellans s’han civilitzat una mica (Rouco apart), els politics d’esquerra no. Nomes cal mirar l’esquerra independentista, la que vol una Catalunya lliure per convertirla en una copia de l’Albània de Hoxa.