Vilaweb va reproduir dimarts passat unes declaracions meves sobre la influència del procés català en l’alto-el-foc d’ETA que complementen les respostes a l’entrevista que sobre el mateix tema va publicar ahir el digital www.tarragona21.cat.
La informació de Vilaweb deia el següent:
“El contacte de la BBC amb ETA, que li va aconseguir l’exclusiva de l’alto-el-foc, va referir-se a l’avenç cap a l’autodeterminació dels catalans, aconseguit ‘sense gent armada ni exèrcit’. De fet, alguns responsables de l’esquerra abertzale han pres bona nota, en qualitat d’observadors internacionals, del procés de consultes fet aquest últim any al Principat, i n’han tret lliçons, segons que diuen.
VilaWeb ha parlat amb dos polítics que han tingut contacte amb l’esquerra independentista basca i que han maldat per estrènyer-hi relacions: Uriel Bertran, fins ara portaveu de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, i Jaume Renyer, que entre el 2002 i el 2004, quan militava a Esquerra, va tenir reunions, ensems amb dirigents del partit, com Carod-Rovira, amb representants de l’esquerra abertzale.
Renyer recorda que aleshores Esquerra feia una política innovadora i rupturista que va servir de referent al moviment abertzale. ‘Vaig anar-hi moltes vegades, amb el Carod i amb més gent, per intercanviar experiències. Després, amb el canvi de política d’Esquerra, arran de la formació del tripartit, es va diluir el seu paper de força rupturista i hi va haver un distanciament del món abertzale’.
Renyer situa el segon moment d’aproximació entre l’independentisme català i el basc l’any passat, en ocasió de les consultes. ‘Eren vistes com un exemple de sobiranisme cívic, transversal, incontrolable pels partits polítics i irreprimible per l’estat. I aquest moviment s’ha vist des del País Basc com una via de renovació de l’independentisme per a fer un plantejament majoritari’.
Ara, Renyer tampoc no ho vol idealitzar. ‘L’esquerra abertzale també és conscient de la cautela amb què cal mirar el cas català; perquè aquí no hi ha un projecte polític que hagi englobat el moviment de les consultes ni la pràctica democràtica de l’independentisme”.
Post Scriptum, 10 de setembre del 2010.
Apunts anteriors sobre el mateix tema són l’article que el novembre del 2004 vam signar conjuntament amb Josep Lluís Carod-Rovira, “Obrir portes a l’esperança“, una entrevista meva a l’Avui amb motiu de l’anterior treva i un altre sobre Arnaldo Otegi.
Post Scriptum, 4 de desembre del 2020.
El llibre d’Antoni Batista, “ETA i nosaltres”, (Pòrtic, 2020) és una aproximació periodística personal per part de qui (d’entre els opinadors mediàtics nostrats) més ha aprofundit en el coneixement del conflicte basc protagonitzat per aquesta organització armada d’alliberament nacional. No és pas un assaig polítc, ni tampoc un treball historiogràfic, menys encara un testimoni militant des de l’independentisme. Dibuixa de primera mà els perfils i les actituds dels diversos actors implicats en la negociació -finalment fallida- per trobar-hi una sortida política. Un dels aspectes que per primer cop s’escriu públicament és la solitud de Josep-Lluís Carod-Rovira quan la resta de pesos pesants d’ERC li van demanar la dimissió com a vice-president del Govern després del comunicat d’ETA del 18 de febrer del 2004 (quan Maragall no li havia pas exigit), tal com consta a la pàgina 210, amb els noms dels participants en aquella maniobra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!