Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

8 de setembre de 2010
2 comentaris

“ERC ha fracassat en el procés de construcció nacional”

Aquest és el titular triat pel periodista Jordi Siré per encapçalar l’entrevista que avui publica el diari digital www.tarragona.21.cat i que transcric a continuació.

Nascut a Vila-seca fa 52 anys i secretari municipal de l’Ajuntament de Reus des de fa 20, Jaume Renyer va ser juntament amb Josep Lluís Carod-Rovira protagonista dels contactes establerts al 2004 entre ERC i ETA. El cambrilenc ha estat forçat a passar a la reserva mentre Renyer deixava el partit per desenganyar-se posteriorment de Reagrupament i abandonar qualsevol militància activa. Arran de la treva anunciada per ETA, Tarragona21.cat ha volgut conèixer l’opinió de Renyer sobre el nou escenari obert per l’organització terrorista i l’estat del moviment independentista català.

L’ETA d’avui és diferent a la de Perpinyà?

-No tinc els elements per saber-ho, només ho poden saber els que són protagonistes d’aquesta organització hermètica. Malgrat tot, el que sí que és cert és que l’actitud d’ETA és una evolució que no és incongruent amb les posicions que tenien quan hi vaig tenir contacte. Ara bé, a hores d’ara han fet un pas diferent al que van fer quan van anunciar la treva al 2006. Aquest cop no és fruit de cap procés pensat per negociar amb l’Estat espanyol. En els anteriors processos sempre hi havia hagut una complicitat prèvia amb l’Estat i ara el govern espanyol ja ha deixat clar que no pensa variar l’estratègia policial. És, per tant, una decisió unilateral d’ETA que considero irreversible perquè el que ha canviat, sobretot en els darrers dos o tres anys, és el contingut de les reivindicacions polítiques de l’esquerra abertzale. Evidentment l’autodeterminació continua sent el mateix objectiu de sempre, però la situació que viuen d’il·legalització i de discriminació política i antidemocràtica, amb un règim d’excepció real al País Basc que els impedeix presentar-se a les eleccions, ha fet que l’esquerra abertzale interioritzi uns plantejaments de reivindicació democràtica –que no són pas un parany- incompatibles amb la continuïtat d’ETA. Per tant, aquest canvi en el si del moviment abertzale al qual ETA respon, crec que és congruent amb la seva trajectòria anterior.

-És el primer pas per la dissolució d’ETA?

-ETA es dissoldrà quan ells vulguin fer-ho. Ells tenen una responsabilitat amb els seus presos i les seves famílies i també de les víctimes, perquè no hi ha pau sense autoreconeixement dels errors i dels crims que, alhora, ha rebut la població basca. Això no crec que a curt termini estigui en condicions de donar-se.

-El moviment polític de l’esquerra abertzale mana per fi per sobre d’ETA?

-No sé si manava o no, però evidentment ETA tenia una voluntat en els seus comunicats d’exercir com a direcció política-militar i s’adreçaven al conjunt del moviment des d’una posició d’avantguarda lligada al socialisme i a una revolució social. Una cosa que a hores d’ara, des de fa dos anys i des del comunicat de la setmana passada, deixen de fer expressament fruit dels canvis anteriors que dèiem. Els seus plantejaments se sotmeten a la majoria del poble basc, que és per tant una reivindicació democràtica d’autodeterminació. Aquest és un salt qualitativament important.

-Quin hauria de ser el pas del govern espanyol?

-Un Estat que vol solucionar els conflictes, com va ser el govern anglès respecte l’IRA i a més a més amb diversos colors polítics, opta per donar sortides democràtiques a problemes llargament arrelats a la societat. No és el cas de l’Estat espanyol. Prefereix tenir un conflicte controlat i de baixa intensitat que justifica una política repressiva no contra un moviment armat en concret sinó contra el conjunt de l’independentisme basc. Jo crec que la llei de partits és un fracàs a la llarga per l’Estat espanyol perquè és una peça més d’un procés d’involució respecte a les bases de la Constitució, restringeix la democràcia i estableix un precedent que pot ser aplicat a d’altres partits a Catalunya si el procés d’autodeterminació avança realment.

-Què queda del viatge a Perpinyà?

-El viatge a Perpinyà no va ser una excursió de dues persones sinó fruit d’anys de treball polític amb el conjunt de l’esquerra abertzale. Per la part catalana queda poc perquè Esquerra no va estar a l’alçada del gest polític que havia suposat establir relacions amb una organització armada al marge de l’Estat espanyol i permetia apartar-se de la política repressiva de l’Estat espanyol. Era un acte de sobirania d’una organització independentista que parlava per solucionar els problemes del seu país amb una altra organització en un conflicte en el qual Catalunya no és protagonista. Esquerra no només no va mantenir aquesta posició sinó que hi ha renegat fins el punt de menysprear a les persones que ho van protagonitzar i, en els últims anys, s’ha posat al costat de la política antiterrorista del govern espanyol. Una cosa que només s’explica per la subordinació estratègica que ha tingut ERC des de fa uns quants anys pel tripartit a Catalunya i el PSOE a Madrid.

-Sembla que la via independentista pacífica de Catalunya genera més problemes a l’Estat espanyol que no pas la via armada basca…

-L’independentisme català té, en aquests moments una expressió plural i podríem dir que fins i tot majoritària si fem cas de les enquestes. El que no té és un projecte polític, és a dir organització, estratègia i un procés de construcció nacional per crear entitats sindicals, cíviques o mitjans d’informació propis. Això no s’improvisa. Catalunya es troba, doncs, en la constatació que 30 anys d’autonomia l’ha portat a una situació de dependència, d’espoli fiscal i de mediocritat en la seva classe política que no havia tingut en molt de temps. I per tant, a un fracàs com a país constatable en molts paràmetres. Però no hi ha cap organització preparada per a reconduir la situació. ERC ha fracassat perquè no vol dur a terme un procés de construcció nacional. Interpreta la realitat erròniament i l’argumenta amb premisses falses. El tripartit ens portaria a molts anàlisis en aquest sentit. En resum, l’independentisme català sí que és un problema potencial per l’Estat, però no serà capaç mai de generar una crisi d’Estat si no té una estratègia política. La prova és que les expectatives electorals de les diferents formacions que representen l’independentisme són baixes. Aquí alguna cosa falla.

-Quin paper juga el PSC?

-El PSC és el principal partit de Catalunya, que organitza més sectors socials del país, però no té un projecte de Catalunya de futur perquè el subordina a un projecte espanyol. En aquest sentit ha jugat amb ambigüitat però ha deixat clar la seva condició de partit que garanteix l’ordre espanyol a Catalunya. Aquest és l’únic projecte que té, i sempre en condició de subordinació.

-Però CiU és l’opció majoritària a Catalunya…

-Això és un error! El PSC no ha estat majoritari en les eleccions al Parlament, però sí que ho ha estat a les municipals i a les espanyoles. Mai ha votat tanta gent a CiU com al PSC: un milió i mig a les passades espanyoles. I té el poder al major nombre d’administracions i la complicitat de l’Estat. Aquí vivim en una ficció. ICV acusa sempre a la dreta, però el cert és que CiU és un partit subaltern dins d’un ordre autonòmic espanyol. El partit que realment garanteix l’ordre espanyol és el PSOE. I cal interpretar la realitat com un conflicte entre l’Estat i l’independentisme i no entre esquerres i dretes. La qüestió nacional és l’eix del conflicte polític. Qui defensa Espanya? Els sectors beneficiats de la dependència i aquells que se senten identificats amb ‘La Roja’ encara que representi un sistema que els arruïna.

  1. “El que no té és un projecte polític, és a dir organització, estratègia i
    un procés de construcció nacional per crear entitats sindicals,
    cíviques o mitjans d’informació propis. Això no s’improvisa.” Falten els pilars, i per clavar-los bé a terra s’ha de cavar fondo. Passa que cavar adoloreix l’esquena i les mans i sembla més fàcil deixar-ho tot al marquèting. Foc d’encenalls.

    Toni

  2. destaco aquestes afirmacions.

    ETA des de fa dos anys i des del comunicat de la setmana
    passada,…  sotmeten els seus plantejaments a la majoria del poble basc, que és per tant una
    reivindicació democràtica d’autodeterminació. Aquest és un salt qualitativament
    important.
    –  El PSC és el partit que garanteix l’ordre espanyol a
    Catalunya.
     – L’entrevista amb ETA a Perpinyà e
    ra un acte de sobirania d’una organització
    independentista que parlava per solucionar els problemes del seu país amb una
    altra organització en un conflicte en el qual Catalunya no és protagonista.
    Esquerra no només no va mantenir aquesta posició sinó que hi ha renegat fins el
    punt de menysprear
     a les persones que ho
    van protagonitzar.
    –  
    I cal interpretar la realitat com un conflicte entre
    l’Estat i l’independentisme i no entre esquerres i dretes. La qüestió nacional
    és l’eix del conflicte polític.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!