Després de fer el ronso una bona estona el president Montilla ha convocat eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 28 de novembre i amb aquest tret de sortida ha mort més d’un ocell.
José Montilla, actuant més com a cap del PSC(PSC-PSOE) que com a president de la Generalitat ha utilitzat l’al·locució institucional per adreçar un missatge al seu electorat tot emprant la llengua castellana. D’aquesta manera cerca el suport del sector de la població que avantposa la seva voluntat que Catalunya continuï pertanyent a Espanya a tot altre interès econòmic o social. Així, una legislatura que va començar amb el manifest propòsit de prioritzar les qüestions socials per sobre de les reivindicacions nacionals acaba amb el debat polític centrat en la independència, i amb el PSC obertament en contra d’aquesta possibilitat.
L’independentisme centrarà la campanya, potser més que per la potencialitat de les opcions que se’n reclamen per la virulència de les forces, poítiques, econòmiques i mediàtiques que en són obertament contràries. Probablement, més que a les portes d’una victòria sobiranista som davant la primera vegada que el veritable partit garant de l’ordre espanyol a Catalunya, el PSC(PSC-PSOE) possiblement iniciï el seu declivi després de set anys de nefasta gestió dels governs tripartits.
Pel que fa al camp independentista, també hi pot haver un relleu organitzatiu si Esquerra fa bons els pronòstics que anuncien la seva davallada electoral i s’aboca a una crisi estratègica a la vista del fracàs de la seva aliança amb el PSC. Un partit, que segons Esquerra era a un pas d’encapçalar l’esquerra nacional catalana, acaba mandat més espanyolista que mai i preparant-se per a comandar la reacció del les forces addictes a l’ordre espanyol contra el dret del poble català a la lliure determinació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!