Jaume Renyer

L’anunci fet públic avui per l’organització armada basca era llargament esperat pel conjunt del moviment abertzale i en canvi ha estat rebut amb animadversió pels partits unionistes.

L’esquerra abertzale ha anat elaborant una cultura política pròpia, una manera de fer els passos importants a través de documents explicatius que serveixen de precedent i fonamentació als canvis estratègics que van adoptant. I que no són paper mullat com succeeix amb moltes resolucions dels partits independentistes catalans. En els darrers mesos n’han aparegut uns quants de textos d’aquesta mena que ja permetien entrellucar l’anunci d’ETA.

A diferència d’altres treves, aquest cop la decisió sembla que es dóna al marge d’un eventual procés de negociació amb el govern espanyol i respon a la constatació que emergeix al si de l’independentisme basc un moviment de nou tipus, transversal i potencialment majoritari mitjancant formes de participació política innovadores. La reivindicació d’un està basc s’està formulant des d’una perspectiva profundament democràtica, no pas des de postulats lligats a una transformació de caràcter socialista simultània. Aquesta evolució en els continguts del projecte independentista comporta necessàriament el canvi de les formes organitzatives fins ara, en concret l’abandó de l’estratègia político-militar.

Post Scriptum, 20 d’abril del 2018.

ETA ha fet pública un comunicar sobre el dany causat al llarg de la seva actuació que avui publica el diari Gara:

ETA, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, quiere reconocer mediante esta declaración el daño que ha causado en el transcurso de su trayectoria armada, así como mostrar su compromiso con la superación definitiva de las consecuencias del conflicto y con la no repetición.

En estas décadas se ha padecido mucho en nuestro pueblo: muertos, heridos, torturados, secuestrados o personas que se han visto obligadas a huir al extranjero. Un sufrimiento desmedido. ETA reconoce la responsabilidad directa que ha adquirido en ese dolor, y desea manifestar que nada de todo ello debió producirse jamás o que no debió prolongarse tanto en el tiempo, pues hace ya mucho que este conflicto político e histórico debía contar con una solución democrática justa. De hecho, el sufrimiento imperaba antes de que naciera ETA, y ha continuado después de que ETA haya abandonado la lucha armada. Las generaciones posteriores al bombardeo de Gernika heredamos aquella violencia y aquel lamento, y nos corresponde a nosotros y nosotras que las generaciones venideras recojan otro futuro.

Somos conscientes de que en este largo periodo de lucha armada hemos provocado mucho dolor, incluidos muchos daños que no tienen solución. Queremos mostrar respeto a los muertos, los heridos y las víctimas que han causado las acciones de ETA, en la medida que han resultado damnificados por el conflicto. Lo sentimos de veras.

A consecuencia de errores o de decisiones erróneas, ETA ha provocado también víctimas que no tenían una participación directa en el conflicto, tanto en Euskal Herria como fuera de ella. Sabemos que, obligados por las necesidades de todo tipo de la lucha armada, nuestra actuación ha perjudicado a ciudadanos y ciudadanas sin responsabilidad alguna. También hemos provocado graves daños que no tienen vuelta atrás. A estas personas y a sus familiares les pedimos perdón. Estas palabras no solucionarán lo sucedido, ni mitigarán tanto dolor. Lo decimos con respeto, sin querer provocar de nuevo aflicción alguna.

Entendemos que muchos consideren y expresen que nuestra actuación ha sido inaceptable e injusta, y lo respetamos, pues a nadie se le puede forzar a decir lo que no piensa o siente. Para otros muchos también han sido totalmente injustas, pese a utilizar el disfraz de la ley, las acciones de las fuerzas del Estado y de las fuerzas autonomistas que han actuado conjuntamente, y tampoco esos ciudadanos y ciudadanas merecen ser humillados. De lo contrario, deberíamos interpretar que ha existido un daño justo que merece aplauso. ETA, en cambio, tiene otra posición: ojalá nada de eso hubiese ocurrido, ojalá la libertad y la paz hubiesen echado raíces en Euskal Herria hace mucho tiempo.

Nadie puede cambiar el pasado, pero una de las cosas más perjudiciales que se podría hacer ahora sería intentar desfigurarlo o ocultar determinados episodios. Reconozcamos todos la responsabilidad contraída y el daño causado. Pese a no tener ni el mismo punto de vista ni los mismos sentimientos, todos deberíamos reconocer, con respeto, el sufrimiento padecido por los demás. Eso es lo que quiere expresar ETA.

Precisamente de cara al futuro, la reconciliación es una de las tareas a llevar a cabo en Euskal Herria, algo que en su medida se está produciendo con honestidad entre la ciudadanía. Es un ejercicio necesario para conocer la verdad de modo constructivo, cerrar heridas y construir garantías para que ese sufrimiento no vuelva a suceder. Dando una solución democrática al conflicto político se podrá construir la paz y lograr la libertad en Euskal Herria. Para apagar definitivamente las llamas de Gernika.

Euskal Herria, 8 de abril de 2018

Post Scriptum, 3 de maig del 2018.

Avui s’ha fet públic el comunicat d’ETA anunciant la seva autodissolució que Vilaweb ha traduït al català:

“ETA a Euskal Herria, última declaració.

ETA, organització socialista revolucionària per a l’alliberament nacional, vol comunicar a Euskal Herria que considera acabada la seva trajectòria, una vegada els seus membres han ratificat la proposta d’acabar el cicle històric de l’organització i la seva funció. Com a conseqüència d’aquesta decisió:

—ETA ha dissolt totes les seves estructures.

—ETA acaba l’acció política. No tornarà a ser un agent que expressi les seves posicions polítiques, promogui iniciatives ni interpel·li els altres actors.

—Els ex-militants d’ETA continuaran en uns altres camps la lluita per una Euskal Herria unificada, independent, socialista, euskaldun i no patriarcal, cadascú en el lloc que consideri més convenient, amb la responsabilitat i l’honradesa de sempre.

Ofegada per les urpes del franquisme i assimilada per l’estat jacobí, ETA va néixer quan Euskal Herria agonitzava i ara, seixanta anys després, s’hi manté viu un poble que vol ser amo d’ell mateix, gràcies a la feina que molts han fet en camps diferents, i a la lluita de moltes generacions.

ETA vol tancar un cicle del conflicte entre Euskal Herria i els estats, període caracteritzat precisament per la violència política. Malgrat això, els estats continuen obstinats a mantenir encadenat el nostre poble a aquest cicle, conscients de la debilitat que tenen en la confrontació estrictament política, i temorosos de la situació que es derivaria d’oferir una solució global al conflicte. Amb tot, ETA no tem aquesta situació democràtica, i per això ha pres aquesta decisió històrica, perquè el procés per la llibertat i la pau avanci per una altra via. És la continuació lògica de la decisió presa el 2011 d’abandonar la lluita armada.

El desafiament principal serà la construcció d’un procés que tingui com a eixos cabdals l’acumulació de forces, l’activació popular i els acords entre els diferents; tant per a encarar les conseqüències del conflicte com per a abordar-ne el contingut polític i històric. La implementació del dret de decidir serà la clau per a aconseguir el reconeixement nacional. L’independentisme d’esquerres continuarà treballant en la direcció de crear un estat basc.

Per tant, hem pres aquesta última decisió per afavorir aquesta fase històrica que volem aconseguir. ETA va néixer del poble, i ara es dissol en el poble.»

Aqueix és un dia històric que clou la trajectòria de seixanta anys d’ETA, els darrers capítols de la qual ha resumit Vilaweb en un article sintètic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!