Jaume Renyer

“L’Iran au XX siècle. Entre nationalisme, islam et mondialisation”, de Jean-Pierre Digard, Bernard Hourcade i Yann Richard, Fayard, París, 2007.

L’integrisme islàmic és una força ascendent arreu del món, inclós als Estats Units com s’està demostrant arran de la polèmica sobre la mesquita a la zona zero de Nova York ara mateix. Un dels estats capdavanters en la confrontació contra Occident és la República Islàmica de l’Iran, un estat totalitari que aspira a esdevenir potència emergent (no pas econòmica, ni cultural ni científica) en el terreny militar tot dotant-se d’armament nuclear.

L’Iran és però un país força desconegut, (els exiliats iranians a Catalunya passen discretament enmig de la diferència general als seus sofriments) i amb pocs vincles amb el nostre país. En canvi, a França sempre han cultivat una especial relació amb l’antiga Pèrsia (a París; acolliren còmodament a Khomeyni i li permeteren organitzar l’oposició al règim de Reza Pahlavi). Aquest llibre panoràmic sobre l’Iran està escrit des d’una perspectiva interdisciplinar per un etnòleg, un geògraf i un historiador i és una bona aproximació a l’evolució del país fins arribar a l’actualitat.