Sòcrates va ser molt admirat en vida i tots en coneixem els seus il.lustres deixebles: Xenofont, Alcibíades, Plató,Antístenes … Uns varen ocupar llocs de govern a Atenes i altres varen continuar la tasca filosòfica del seu mestre. També va tenir enemics que a més de difamar-lo el van perseguir fins aconseguir que fos condemnat a
Us vaig explicar la meva aventura de la cerca del “poema” de Joan Maragall, aquell que s’esmenta en el famós anunci on es destaquen les qualitats del Barça i el poble català. El final va ser doblement feliç. A més de trobar la font del “poema”, vaig poder gaudir de l’aigua que en rajava. Saborosa.
Hi havia una vegada un ancià que es passava el dia assegut a la vora del pou. Un dia se li va acostar un jove i li va preguntar:– Bon ancià, acabo d’arribar a aquest poble i m’agradaria saber com són els seus habitants. L’ancià en comptes de respondre li va adreçar una altra pregunta:–
S’acosta St. Jordi i ja és hora d’anar directes al “poema” de Joan Maragall. El “poema” del que se’n citen dues frases molt guapes en l’anunci de la Damm sobre el Barça. És que si hi ha algun col.lectiu al qui pot fer forat el missatge d’aquest anunci és el del adolescents. Si hi ha
El Sr. Montilla va afirmar a la Terribas que el temporal de neu va ser excepcional. Vaig quedar d’una peça. Mai no havia vist que la part perjudicada fornís d’arguments en contra seva a qui l’ha perjudicat. O potser Montilla no se sent perjudicat? És que Montilla no sent igual com la gent del seu
Sòcrates gaudia, en l’antiga Grècia, d’una gran reputació de persona sàvia. Un dia algú el va anar a trobar per dir-li: -Saps què acabo de sentir d’un amic teu? Es veu que… -Un moment, l’atura Sòcrates. No em diguis res sense haver passat abans per una proba, la dels tres sedassos. – Com, els tres sedassos?
M’acaben de dir que en Boada ha carregat contra tot bitxo donant les culpes a particulars, elèctriques, servei meteorològic i a no sé qui més. Qui m’ho diu m’ho transmet amb el mateix to de censura què ho ha sentit per la ràdio. Es dóna per cert que assenyalar com a culpables a elements de
En Xavier Sala i Martín va quedar atrapat en un restaurant. Això no li impedeix unir-se al cor que interpreta la peça “Hem de criticar el govern com sigui”. Altres integrants del cor: Vendrel del PP i el director de La Vanguardia. Sala d’audicions i emissió d’ones: RAC 1. Hora: quarts de nou del matí d’avui,
Tots els somnis són possibles? Siguem realistes. Hi ha coses que puc canviar i altres que no; desitjos que puc fer meus i altres que estan fora de les meves mans. Per això m’agrada repetir-me sovint aquesta màxima: Tant de bo adquireixi la força per canviar les coses que puc canviar la serenitat per acceptar el que no puc
Hi havia una vegada una noia del poble Rom anomenada Yagwali – “ulls bonics”- perquè tenia una mirada brillant en la qual més d’un, tot sospirant, hagués volgut negar-s’hi. Un dia que una família d’un altre clan era de visita, Yagwali va observar entre ells a un jove que passava ufanós muntat en el seu
Viure a duo no és pas senzill. No només he d’estimar l’altre sinó també el tàndem que formo amb ell. Estar-ne orgullós, prendre’n cura, invertir-hi temps i energia, tot restant un mateix… No és pas senzill. Quin lloc ocupa la relació de parella en la meva vida? Si vols esbrinar-ho, et convido, a tu i
Abans, ara i sempre, tothom hi segueix creient. La gent encara pensa que viurà tota la seva vida amb la mateixa persona. Més exactament el 71% dels francesos segons un sondeig de Sofres publicat a l’octubre del 2009. A Catalunya solem donar uns percentatges semblants en aquest tipus d’enquestes. Resultat sorprenent. Perquè sabem que a