Maria Rosa Soler i Tecul, (Figueres, 21 de febrer del 1921) ha votat avui a Alella a la consulta convocada en aquesta localitat del Maresme sobre la independència de Catalunya, com seixanta mil catalans més. Per votar, ha baixat des de Perpinyà expressament. Empadronada a aquesta població costanera maresmenca -on resideix part de la seva
“Ignasi Mundó”, de Josep Maria Cadena, Ediciones Mayo, Barcelona, 1989. Fent cas a la suggerència de Mila Miró, que prefereix els apunts dedicats a la literatura, -esporàdicament l’art- o la història més que no pas els de política, recomano la lectura d’aquest llibre-catàleg panoràmic sobre l’obra pictòrica d’Ignasi Mundó i Marcet (Barcelona, 6 de gener del 1918).
El supremacisme és una variant del fenomen racista segons la qual un determinat grup ètnic o cultural pretén justificar l’assoliment (o el manteniment) d’una posició de domini sobre altres grups nacionals. El supremacisme blanc als Estats Units d’Amèrica n’és la variant més divulgada internacionalment atesa la preponderància global del model socioeconòmic nordamericà i la
Des de fa dies els mitjans de comunicació es fan ressò de la polèmica generada per les creacions artístiques d’Eugenio Merino -emprant elements identificatius del judaisme i d’Israel- exposades a la fira ARCO -que té lloc a Madrid- i les reaccions de l’ambaixada de l’Estat d’Israel. Sobre la llibertat d’expressió i de creació artística no
Ahir al vespre, per iniciativa d’Eudald Roca -l’alcalde de La Secuita per ERC-, amb Lluís Rafel Ferré i Hèctor López Bofill vam fer l’acte constitutiu de la plataforma La Secuita Decideix. Al casal municipal, gairebé una cinquantena de persones del poble (més alguns vinguts dels municipis veïns -com Ton Ribas, del Morell-) vam participar en un
Ahir al vespre va morir Josep Amill i Pagani (Constantí, 1952-2010), als cinquanta-set anys d’edat, vençut per una llarga malaltia que va suportar amb la discreció i la dignitat que el van caracteritzar tota la seva vida. El vaig conèixer a la darreria de la dècada dels setanta, quan els jovençans ens trobàvem les
Avui, s’escau el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol del 1913 – Barcelona, 22 de febrer del 1985), poeta i referent ètic de la catalanitat. Els meus pares estaven subscrits al setmanari català Tele-Estel, aparegut el 1966 -en ple franquisme-, una finestra a la cultura
“EPOCA. L’exèrcit a l’ombra”, de Ferran Dalmau i Pau Juvillà, Edicions El Jonc, Lleida, 2010. Aquesta obra és la primera que aborda el naixement i l’evolució de l’organització militar catalana coneguda públicament com a “Exèrcit Popular Català”, sorgida durant els darrers anys del franquisme i dissolta, de fet, a les darreries de la dècada
Aquest vespre he participat a l’acte de campanya en pro de la consulta sobre la independència de Catalunya que el proper 28 d’aquest mes se celebrarà Riudecanyes, organitzat per la plataforma ciutadana http://riudecanyesdecideix.blogspot.com. En aquesta població del Baix Camp, d’on són originaris els Alimbau -la meva família materna-, avui s’han aplegat un centenar de persones
Fa uns mesos, llegint Le Monde, em va sobtar el contingut de l’entrevista que -el 14 de novembre de l’any passat- el rotatiu parisenc dedicava (a pàgina sencera) a l’escriptora Sylvie Brunel, la qual duia per títol el que encapçala aquesta apunt. Aquesta intel·lectual francesa de mitjana edat, formosa i brillant, havia estat abandonada per la
He seguit, des del respecte, la no ingerència i la solidaritat, l’evolució del moviment basc d’alliberament nacional als darrers anys i avui m’afegeixo als molts amics de la causa de la llibertat que celebren l’aparició del document “Zutik Euskal Herria”. Aquest text és el resultat de mesos de debat al voltant de la proposta Eztabaidarako
La crisi de direcció-i de projecte- que afecta Reagrupament independentista continua generant reaccions i comentaris de tota mena. Entre els que he rebut, n’hi ha un -enviat per un veterà patriota l’opinió del qual, fins ara, jo valorava molt- que duu per títol: Altalena. L’home en qüestió, coneixedor de la meva estimació pel poble jueu, va
Josep Sánchez Cervelló i Sergi Saladié Gil, ambdós professors de la URV, promouen el manifest contra el cementiri de residus radioactius -entre els docents, PAS i estudiants- que reprodueixo a continuació. “Davant l’intent de signar suposats acords tecnològics per part del lobby elèctric i el poder polític amb vàries universitat de l’Estat, entre elles la
Allò que m’agrada més del carnestoltes és la reusenca “fira catalana de la consumició”, l’Expo-Profit que se “celebra” els dilluns al de matí a la plaça Prim. Les colles de carnaval preparen àpats per rescabalar-se de les despeses suportades i acomiadar el cap de setmana de gresca i disbauxa amb la panxa plena. No hi
“Sepultura de bandoler”, de Xavier Carreras, Arola Editors, Tarragona, 2006. Feia temps que tenia el deute d’escriure una ressenya del llibre del meu estimat amic Xavier Carreras Segarra (Tarragona, 1953). “Sepultura de bandoler” és una novel·la històrica sobre la Guerra de Successió centrada en la reivindicació de la figura del patriota resistent a l’ocupació