Jaume Renyer

Aquest text és el resultat de mesos de debat al voltant de la proposta Eztabaidarako txostena al si de l’esquerra aberzale, que – malgrat la persistent repressió espanyola i francesa contra les expressions polítiques del moviment independentista basc- ha aconseguit madurar de forma socialment participativa un canvi estratègic transcendental. Tot i estar il·legalitzada per les autoritats espanyoles (no així, a la República francesa on Batasuna continua essent un partit legal) tothom és conscient que el motor de l’independentisme basc és l’esquerra abertzale. Amb aquest pronunciament fa públic que aspira a superar la posició avantguardista que ha mantingut fins al present, per assumir -sense sectarismes ni apriorismes dogmàtics- el lideratge del conjunt del sobiranisme basc, estenent la mà a altres forces polítiques, cíviques i sindicals disposades a bastir un pol de referència electoral.

Des de la distància, crec que hi ha algunes ensenyances a aprendre per part dels independentistes catalans -comparteixin o no els continguts del document de l’esquerra abertzale-. I és que els canvis estratègia política -siguin els que siguin- només es poden donar si prèviament han estat debatuts i assumits per la base social que comparteix els postulats fonamentals de l’opció independentista. Calen mesos per debatre i païr canvis ideològics, tàctics i organitzatius, i els dirigents que els proposen han de fer pedagogia i donar la cara, poble a poble, convencent a la militància que els dóna suport i que són els seu principal patrimoni. I aquesta reflexió tant val per a bascos com per a catalans.

Al nostre país, estem habituats als titulars de diaris que anuncien canvis de parer de dirigents polítics que descol·loquen als afiliats i simpatitzants -siguin del PSC, Esquerra o Reagrupament- sense que ningú en tingui coneixement a l’avançada. El resultat són formacions -i projectes- inconsistents. Sense caure en el mimetisme basc, l’esquerra abertzale ha demostrat que respecta el debat de la seva miltància i que té uns dirigents -molts d’ells empresonats com Arnaldo Otegi– exerceixen un lideratge ètic i polític sobre el conjunt de l’independentisme que més aviat que tard donarà resultats efectius cara a l’avenç de la causa del poble basc.

Post Scriptum, 28 de febrer del 2010.

Ahir es va fer pública la crida “Ari gara” del nou moviment “Independentistak”, que vol ésser una xarxa oberta atots els patriotes bascos, participativa, d’adscripció individual, al marge dels partits existents (que no pas en contra) i del joc electoral. Les coses estan canviant a Euskal Herria, per més que l’actual lehendakari, Patxi López, declari a La Vanguardia d’avui: “Euskadi se ha convertido en el oasis de la política española”.