Fent cas a la suggerència de Mila Miró, que prefereix els apunts dedicats a la literatura, -esporàdicament l’art- o la història més que no pas els de política, recomano la lectura d’aquest llibre-catàleg panoràmic sobre l’obra pictòrica d’Ignasi Mundó i Marcet (Barcelona, 6 de gener del 1918). Pintor post-impressionista català, (Joaquim Mir tingué fort ascendent en la seva formació)molt ben valorat per la crítica especialitzada però allunyat de les modes artístiques. Com diu Francesc Fontbona al pròleg: “Mundó és, doncs, no sabem si per sort o per desgràcia, un d’aquests pintors condemnats a no tenir res a veure amb l’Olimp oficial de l’art”.
Home elegant i discret en el tracte personal, meticulós dibuixant, brillant recreador de la realitat humana que retrata. Vaig tenir ocasió de relacionar-m’hi durant un breu període de temps i en guardo un record afectuós. Josep Maria Cadena en traça una semblança biogràfica a la qual en descriu l’entorn familiar, social i cultural. Acabada la guerra del 1936-1939, es desplaçà a París entre el 1945 i el 1948 per completar la seva formació artística. Retornat definitivament a Barcelona ha estat reiteradament guardonat amb diversos premis, el Ciutat de Barcelona de l’any 1966, entre d’altres. Els seus quadres m’agraden perquè reflecteixen una manera de veure el país i la nostra gent, profunda i encisadora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies, Jaume, perquè avui he après sobre Ignasi Mundó i Marcet; ja he buscat les seves pintures a la xarxa i m’he quedat amb el “Racó de Barcelona”.
I aquest , i aquest altre…