“Creus que el Barça podrà repetir els èxits d’aquesta temporada?” Ho vaig sentir en el programa d’ahir sobre les sis copes del Barça. La gent està celebrant els èxits del seu equip i s’acosta el periodista de TV3 per plantofar aquesta pregunta. A la ràdio també se l’han feta alguns tertulians. Ho trobo una
L’avi del Víctor comença a veure’s afectat per l’Alzheimer. Li ha donat per mostrar-se verbalment violent i emocionalment aïrat. La seva mare ha compartit taula amb nosaltres un d’aquests dies de Nadal. Decau la gresca i aprofita per fer-ma la seva pregunta: – Com puc explicar-li al meu fill les reaccions incoherents i fins i
És Nadal al meu corquan somrius content de veure’m,Quan la nit està ben fredai t’abraces al meu cosI les llums il·luminen nit i diaLes encens amb el somriureQuan em parles amb el cor. C’est Noël dans mon cœurQuand tu souris content de me revoirQuand la nuit est froideEt tu embrases mon corpsEt les lumières éclairant
La nostra llengua porta gradacions i matisos al sentiment d’exultació. Pirineus enllà amb una sola paraula queden prou servits: “l’alegria” ho abraça tot. Nosaltres, en canvi, quan l’alegria és sentida amb emoció profunda i l’expansió dels seus harmònics copa els sentits, fem servir el mot “joia”. He trobat aquest himne a l’alegria i a la
De les emocions primàries, l’alegria n’és l’única positiva. Digueu-li també goig, joia satisfacció exultant… És, de qualsevol manera, l’avantsala de la felicitat. Ens dóna ales: ganes de cantar, ballar, abraçar… L’alegria és l’emoció de la vitalitat. I la més humana. En ella la humanitat arreplega tot el seu sentit i es reivindica. Il.lusa? De cap
Contra qui adreces el teu enuig? Qui et posa malalt d’irritació ? Els teus dards furibunds s’adrecen cap als altres, cap a tu mateix o vers la societat injusta? Acabarem aquesta sèrie sobre la ira observant la sublevació interna que sentim davant un món que no ens acaba d’agradar. *** N’ hi ha de coses en el
*** Potser ets dels que s’irriten sobretot contra ells mateixos. Tant bon punt una cosa et surt malament o sents alguna crítica, la irritació se t’enfila. Ets capaç de comprensió i tendresa per als altres, però per a tu va tota la teva exigència. Pots arribar fins a sentir la necessitat de castigar-te, de fer-te mal…
Interiorment estem a cent, bullint. L’excitació malda per sortir d’estampida . El cor bombeja a tota màquina. El foc encén la cara i l’envermelleix. Les galtes s’inflen amb les ganes irresistibles de cridar. Quines coses horribles no en surten ! “Va ser més fort que jo”, direm més tard a tall d’excusa. En fred, reconeixerem
Arribo a Constantí cap a migdia. Com anirà la festa? Davant de la Casa de la Vila, banderes, música i molts grupets de gent animant la conversa. Ni la llosa de núvols grisos, ni la de l’estat espanyol ni la baixa temperatura refreden les ganes de llibertat. Constantí escalfa la grisor xopa d’aquest diumenge. En
Un diumenge al matí el Leslie feia l’elogi de la tristesa. Venint d’un home que omple de vitalitat les ones de RAC-1 els diumenges al matí, semblava una broma. De la tristesa neix la major part de l’art, afirmava. És veritat, les cançons d’amor són més aviat de desamor, de desencontres, de nostàlgia, de separacions
3. Cal que les regles de joc siguin coherents. Que serveixin per al joc a què van destinades. Les regles de joc d’una democràcia han de servir als principis democràtics. Aquesta coherència és la seva legitimitat. La llei, la regla del joc, no és vàlida en ella mateixa sinó en funció del joc democràtic que permet. I
Es veu que els catalans no volem jugar net. Sempre amb l’excusa de la nostra singularitat volem saltar-nos les regles del joc. Això és fer trampes, ens acusen sense miraments. Doncs apa, no siguem díscols, deixem de rondinar perquè les lleis no ens agraden i seguim les normes com fa tothom. No intentem una vegada
Un fantasma recorre Espanya, el fantasma de la nostra independència. Als fantasmes se’ls esmenta sense anomenar-los, fan por. L’ombra del fantasma de la independència planava sobre l’editorial conjunta, però sense dir-ne el nom: “Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga… Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un