3. Cal que les regles de joc siguin coherents. Que serveixin per al joc a què van destinades. Les regles de joc d’una democràcia han de servir als principis democràtics. Aquesta coherència és la seva legitimitat. La llei, la regla del joc, no és vàlida en ella mateixa sinó en funció del joc democràtic que permet. I constatem que les lleis constitucionals espanyoles no són coherents amb els principis democràtics. Aquí van uns exemples. (Els espanyols s’omplen la boca a tot hora de les paraules llei i legal com si fossin el principi de la convivència. Poca memòria: també eren les paraules amb què el règim franquista intentava justificar-se en els mitjans. La mentalitat franquista està enquistada en la societat espanyola i els seus dirigents. Encara.)
Serveixen per tancar mitjans d’expressió, diaris bascos o repetidors de televisió, serveixen per engarjolar nois bascos pel simple fet de tenir pòsters, serveixen per detenir musulmans que usen Dixan, serveixen per impedir o obstaculitzar consultes ciutadanes, serveixen per mantenir tribunals d’excepció (Audiencia Nacional), serveixen per… Bé, ja hem vist tots aquests anys perquè han fet servir la seva constitució: per amenaçar i reprimir sota l’acusació d’anticonstitucional qualsevol iniciativa que no agradés a uns o als altres.
Una constitució garrot,
en comptes d’una constitució garant de llibertats i drets.
El súmmum: aquesta constitució posa la decisió d’un tribunal pel damunt de la voluntat referendada, consagrant així una estructura d’estat totalment andidemocràtica. Aquest tribunal mai no pot ser àrbitre de la voluntat popular; és un contrasentit. La voluntat popular no necessita àrbitre, és sobirana. Si aquest tribunal pretén fer d’àrbitre el que farà serà actuar arbitràriament.
4. Una regla de joc ha de ser imparcial. Les normes espanyoles estan al servei de d’una de les parts en litigi. Estan al servei d’Espanya. Són lleis prostituïdes. Els pretesos àrbitres actuen sempre en nom d’una de les parts i l’única divergència interna entre conservadors i “progressistes” està en el grau de severitat que pensen aplicar al nostre anorreament nacional: si ens mantenen lligats amb la tosca soga de sempre o amb una corda menys aspra “que disimule el intento”.
I encara ens diuen amb cara angelical que hi ha vies per canviar les normes “legalment”. Una trampa! Espanya serà sempre un embolic monumental amb què engalipar-nos! Espanya no té remei.
5. El tribunal constitucional assumeix funcions legislatives. Això és antidemocràtic. La constitució espanyola es va deixar volgudament imprecisa per poder-hi encabir diverses i plurals actuacions dintre de la societat espanyola. Segons totes les veus del PSOE i del govern de Madrid, la sentència que es prepara serà interpretativa i marcarà la línia a tot el desenvolupament autonòmic que queda pendent. No és aquesta la funció d’un tribunal, ho sento. Si la interpretació s’encamina a acotar un dels múltiples sentits de la constitució, el tribunal està assumint funcions legislatives, s’està excedint. La seva interpretació s’ha de cenyir a dictaminar si una llei entra dintre del molts sentits d’una constitució volgudament imprecisa, no a decantar-se per un i eliminar-ne els altres.
El tribunal ha de fer només d’àrbitre. La interpretació que correspon a un àrbitre és la que concerneix al fet no a la norma: interpreta el fet i la seva relació amb la llei, si el fet entra dintre de la llei o la vulnera, però mai reconfigura la llei dictant quina és la seva única significació. Qualsevol interpretació de la llei és un fet arbitrari i no és una actuació arbitral. La llei la interpreta qui l’ha dictada, el poder legislatiu, no el judicial. No es pot confondre un àrbitre amb un elaborador de lleis.
Un desgavell monstruós que la societat espanyola i els seus dirigents permeten perquè tot s’hi val contra Catalunya i Euskadi. Amb Espanya no hi ha res a fer.
Ara, tinguem clar que la independència de Catalunya i els Països Catalans no es recolza pas en la manera de ser d’Espanya. Ni que fos una meravella, no hi volerm pertànyer. Som un país, una nació i ens cal ser lliures. Encara que la nostra independència suposés una minva en algun terreny. Però és clar, Espanya és tan desastre, Espanya ha estat tan malèvola amb nosaltres des de sempre, que ens dóna tots els motius per allunyar-nos-en; motius que són molt útils de cara als que encara no ho acaben de veure clar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!