BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Un fantasma recorre Espanya, el fantasma de la nostra independència
Un fantasma recorre Espanya, el fantasma de la nostra independència. Als fantasmes se’ls esmenta sense anomenar-los, fan por. L’ombra del fantasma de la independència planava sobre l’editorial conjunta, però sense dir-ne el nom: “Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga… Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament.” Allò que ens atipa ho abandonem. L’atipament té un nom: independència. Espanya ens té farts. Adéu i bon vent!
Els independentistes més purs passaran de llarg d’aquestes línies només de veure que em refereixo a una editorial que al cap i a la fi vol rescatar un estatut. Tot estatut no deixa de ser una forma de lligam i una concessió de l’amo. La dignitat de Catalunya, però, és la seva llibertat i la llibertat és independència. L’editorial conjunta va ser blasmada diumenge en l’acte d’inici de la campanya per al 13D. I amb raó si ens referim al contingut. Ara bé, crec que, al marge del contingut, convé analitzar l’editorial des d ‘una perspectiva psicosocial. Per a mi és molt important ressaltar-ne el to, com ja ho vaig fer anteriorment, i ara vull subratllar que aquest to només va ser possible gràcies a l’onada independentista que aixeca el país.
Sense aquesta onada, que els autonomistes branden sobre Espanya talment com un fantasma, ni la gosadia ni la fermesa que gasta l’editorial haurien estat possibles. Sense Arenys, els socialistes del Periódico i els conservadors dels comptes de Godó, no haguessin emprat tanta contundència en la defensa del seu Estatut. Ni haguessin tingut la gosadia de posar en el seu punt de mira una joia de la corona com és el Constitucional ni haguessin demostrat tan poques manies a l’hora d’exposar la “tèrbola” trajectòria d’aquest. Curt, que gràcies al clam independentista, els catalans, del signe que sigui, hem canviat el gest.
L’editorial conjunta deixa anar el seu advertiment gairebé al final. Un advertiment que alhora fa servir de justificant del to i la gosadia que ha emprat fins aleshores. L’advertiment és aquest: Senyors d’Espanya si no ens feu cas, la cosa anirà encara pitjor per a vostès. Els ho diem pel bé de tots i sobre tot seu. No ens mou només la nostra conveniència, mantenir el gruix dels vots, ens mou el mateix interès unionista que a vostès els fa detestar l’Estatut. Mirin, senyors espanyols, la disjuntiva és aquesta: o unitat no uniformada o independència.
No estem acostumats a tals expressions d’autoestima i coratge. Menys encara si la gasta la gent més mesella del país; em refereixo sobre tot a la dels dos diaris esmentats. I els independentistes n’hem d’estar satisfets perquè és “culpa” nostra. No ens precipitem a fer-ne fàstics, d’aquest editorial. El fantasma de la nostra independència recorre Espanya. Sense el moviment independentista, aquest acte d’encarament dels autonomistes catalans amb els seus amos espanyols no s’hagués produït. Alegrem-nos-en. Amb l’autoestima pujada tenim el terreny més ben abonat per a la llavor independentista. Més força per alliberar-nos de l’estaca.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Clarivident, diria.
Gràcies pel to que, a alguns, ens fa molta enveja sana.
Una abraçada.
Hi ha gent que s’entesta a tenir una visió estàtica de les coses i no copsa l’evolució, cada cop més ràpida, dels plantejaments.
És cer que l’editorial conjunt defensa un Estatut ja prou desnaturalitzat, i que als sobiranistes això no ens pot satisfer. Però cal tenir present quin era fins ara el clima tant dels diaris com dels partits sucursalistes. On érem i on som.
L’actitud fins ara era, en molts casos, de clara displicència, de broma relativista de qui està de tornada de tot. Dins el mateix PSOE a Catalunya hi ha personatges que fins ara no han perdut cap ocasió per a bescantar la més mínima reivindicació nacional, estatutària o no. No sé si això durarà o no, però ara callen com morts, que ja és un gran què.