BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Contra qui adreces el teu enuig? Qui et posa malalt d’irritació ? Els teus dards furibunds s’adrecen cap als altres, cap a tu mateix o vers la societat injusta? Acabarem aquesta sèrie sobre la ira observant la sublevació interna que sentim davant un món que no ens acaba d’agradar.
*** N’ hi ha de coses en el món que et revolten, oi? La violència envers els febles, la injustícia, l’estupidesa… Voldries un món ben diferent de com és. Iel que més et treu de polleguera és que caldria ben poca cosa per donar-li el tomb.
És el que creus. Menys indiferència, menys passivitat davant de l’egoisme i la violència. El teu sentiment de revolta, et sembla del tot justificat. Fins i tot penses que forma part de la solució. “Si ningú no reacciona, si ningú no fa res, tot continuarà igual.”
La teva és una fúria sana. Amb una condició: que es canalitzi en forma d’acció i no tant en vociferació; l’externa, però també la interna. La cridòria ve a ser com el fet de gratar-se: relaxa momentàniament, però no resolt res perquè la coïssor torna de seguida. Si la ira és un bon senyal, la serenor és el millor carburant per al canvi durador. Compte amb les urgències! La gravetat del mal no justifica les urgències; és un miratge juvenil. L’acció només troba la seva justificació en l’eficàcia.
Què et sembla si acceptem amb més tranquil.litat que el món no serà perfecte, que la societat com la naturalesa també ha de tenir les seves ortigues, els seus tàbacs, les seves vespes, els seus terratrèmols? Els hem de prevenir, hi hem de lluitar, però no ens han d’exasperar. Per això començaràs per voler entendre aquesta diversitat a/moral. Acceptar la realitat no és ni aprovar-la ni resignar-s’hi: és preparar-se per actuar millor, calculadament, sense desbordaments ni gesticulacions; ni voluntarismes il.lusionats, però estèrils. És reinvertir l’energia de la ira en motivació i compromís eficaç.
Catalunya pateix injustícies i espoli econòmic; està subordinada i lligada a Espanya. Des de la serenor i el càlcul aquest dies estem duent una modèlica canalització de la ràbia acumulada. Les consultes per a la independència han estat preparades per gent rigorosa que ha conduït a bon port la il.lusió i el compromís de molts i molts altres. (Algú es molestarà si des de Tarragona aplaudeixo especialment la inventiva i l’exigència amb què ha treballat Osona? Crec que és noblesa reconèixer-ho) Anem bé. Estem reinvertim l’energia de la ira en acció eficaç.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades no sempre és possible l’acció. O ho és, però a molt petita escala. I ara em diràs que per a cada un de nosaltres, la petita escala és millor que res. I que molts graons poden arribar molt amunt. I és cert, però la frustració de veure que segons quina lluita és com picar amb pedra també es produeix molts cops.
M’encanten els articles, Narcís.
Anna M.