BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
La nostra llengua porta gradacions i matisos al sentiment d’exultació. Pirineus enllà amb una sola paraula queden prou servits: “l’alegria”
ho abraça tot. Nosaltres, en canvi, quan l’alegria és sentida amb emoció profunda i l’expansió dels seus harmònics copa els sentits, fem servir el mot “joia”.
He trobat aquest himne a l’alegria i a la joia. La seva retòrica pot sonar exagerada.
Per Nadal ens ho podem permetre i fins resulta saludable. Aquí el teniu.
“Esclat de foc al
bell mig del cor, rampell de rialles que sacseja la pell, raig d’aigua viva
dins l’esperit, alenada de vent que espavila, que fa alçar-se, que s’ho emporta
tot, sensacions i sentiments, com l’onada escumosa batent l’arena.
Dilatació immensa del món i del desig.
L’alegria és més i altra cosa que un sentiment; ho és tot alhora: sensació, emoció, exaltació i il·luminació. És degustació. Ella ens fa assaborir la vida en tota la seva frescor i el seu estrany beuratge de potència i suavitat.
L’alegria sempre és nova, sempre inaudita, sempre un pèl boja. És el nen que de cop es posa a saltironar i a ballar, a enjogassar-se amb els còdols de la riera, a córrer a l’encontre de l’onada potent.
És quan una persona estimada i llargament esperada apareix en l’andana de l’estació o a la sala de l’aeroport on estàvem espiant la seva arribada. Al mateix moment de la seva aparició, l’espai crea un cercle únic al voltant nostre i entra en rotació, el temps es polvoritza, l’instant pren volada i al nostre cor només sonen els passos de l’altre que avança… i no hi ha cap més llum que la que desprèn el seu rostre.
L’alegria nua tot el cos, ara l’estreny ara l’expandeix, el traspassa talment un riure embogit, un singlot, una febrada. L’alegria és una bafarada de bellesa, una abraçada de la vida; o si voleu, la bellesa és una fulguració d’alegria que pot arribar a ser exquisida i serena o també abrupta i aspre.
Són els mots sobtadament segats per l’emergència d’una meravella. Els mateixos que van deixar místicament astorat Blaise Pascal. “Foc. Certesa, certesa. Sentiment, alegria. Pau. Grandesa de l’esperit humà. Joia, joia,joia, plors de joia. Eternament en joia per un dia d’exercici sobre la terra.” (23/11/1654)
Foc, alegria. Vent estel·lar, oreig incandescent.
Himne escrit per SylvieGermain i parcialment adaptat per mi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Simplement, gràcies, Narcís, per aquest bonic pensament.
I també, és clar, per recordar-nos que la nostra llengua té paraules tan precioses com aquesta: joia.
Bon Nadal!