ARCHILETTERS

A l’Albufera.

Una vesprada, el company torna a la seua barraca després d’hores de pesca, l’atraca, i decideix d’anar a fer una sesta. Tot i que la companya no coneix massa bé l’estany, decideix pel seu compte d’eixir en l’albuferenc (barca) una estona.

S’endinsa i l’ancora al bell mig del llac, es gita a la llarga i comença a llegir un llibre. Ve un guarda corrents en una llanxa, i acostant-se a l’albuferenc, l’hi diu:

Si voleu saber com acaba això passeu al “vull llegir més…”

– Bon dia, senyora. ¿Què està fent?

– Llegesc un llibre– respon ella (tot pensant ¿ és obvi, no?’)

-Està en zona restringida de pesca- l’informa ell.

– Disculpe’m, oficial, però no estic pescant. Estic llegint !

 -Sí, però té tot l’equip i, pel que es veu, podria mamprendre’n en qualsevol moment, i hi hauré d’emportar-me-la i detindre-la.

 – Si fa això l’hauré d’acusar, en algun lloc amb poder, d’abús sexual- diu tranquil·lament la senyora…

 -Però si jo ni tan sols l’he tocat !!! – diu el guarda.

 – És cert, però té tot l’equip preparat pel que veig, i podria començar en qualsevol moment.

 -Dispense’m senyora, que tinga un bon dia !

I se n’anà….